divendres, 16 de novembre de 2012

" FESTEIG VORA LA MAR CANTÀBRICA " de Joan Maragall

Aquest poema, d’aires romàntics, forma part del llarguíssim poema que podeu llegir aquí sencer. Alguns artistes l'han musicat, com per exemple el reconegut cantant d’òpera Josep Carrera en el disc “Josep Carreres Sings Catalan Songs” i també la soprano Isabel Monar.

  III

 Sota les estrelles, d’espatlles al mar,
una galta humida, fresca de serena,
una galta suau i plena
es ben dolça de besar.
Entre dos silencis, bes silenciós,
còm vares deixar-nos tremolant tots dos
dins la nit quieta, am deixos ardents
de la mitj-diada i dels terrals vents.
El reberes silenciosa.
Mos llavis, dolços encar,
te van preguntâ una cosa,
i tu no’m vas contestar.
Què vaig preguntar-te?… Sols recordo’l bes
i que se sentia la plena mar alta.
Tu, tota caiguda, semblaves malalta…
Oh! No hi tornaré mai més.
Prò la flonja galta ruixada am serena,
sota de ma boca, d’espatlles al mar;
prò la xafogosa nit d’Agost serena
ai! còm la podré oblidar?


                         Joan Maragall

2 comentaris:

  1. Suposo que aquesta bella estampa, deu ser indiferent davant de quin mar passi...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, en uns moments com aquests el nom del mar no sembla gens important, tot i que en un marc bonic queda més romàntic.
      Petonets!

      Elimina