dissabte, 24 de novembre de 2012

"DE BON MATÍ" de Dolors Monserdà

Avui, que tothom deu estar reflexionant, compartim un poema visual i distés; una mica infantil, tendre i dolç que evoca un matí a la casa de pagès, escrit per una dona compromesa i feminista, Dolors Monserdà.

A penes he obert los ulls
ja he sentit galls i pollastres:
un doll de co-co-ro-cocs
que ha arribat fins a ma cambra.
Abocada al finestral
hi he vist baixar lo recapte.
L'aviram, al ser-hi a tret,
s'hi ha tirat d'una volada.
Bon Jesús, ¡quin batusseig!
¡Quin bé de Déu de picades
repartides als menuts
que valents los planten cara!
Quan s'han trobat satisfets,
alegrois, s'eixamplen d'ales.

Lo gallot de roig plomall
n'empaita a la polla blanca,
los pollastres més petits
a les gallines encalcen
i la lloca fa ¡co-coc!
per fer-ne saber que és mare.
Mes lo plat no resta sol;
gat i gos hi fan llepada,
en tant que pels junts dels rocs
llambreguen les sargantanes.

Los meus néts, com esquirols,
s'enfilen pels cims dels arbres,
als moixons espaordint
que del bon fruit n'esmorzaven.
La nena ¡dolç àngel meu!
al galliner s'és ficada
i del fons del ponedor,
tot rient, los ous abasta.
Un ne porta a cada mà,
joiosa de la troballa,
que el seu avi embadalit
li paga amb tendra besada

              Dolors Monserdà

4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Molt, descriu amb molta tendresa una escena entranyable.

      Elimina
  2. Preciós Glòria encara que sigui infantil, és com una alenada d'aire fresc...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi de tanta en tant convé una mica d'aire fresc, oi?
      Petonets!

      Elimina