dilluns, 5 de novembre del 2012

" LA FLOR DE L'ALOC " de Joaquim Ruyra

La tardor avança, però per la Natura tot va seguint el ritme vital. Quan unes flors acaben, en de neixen noves.


La flor d'aloc morada
per la tardor se bada
quan perd el sol sa força u el fred esblaima el cel
Neix quan en monts i planes
són mortes ses germanes,
quan plora trist novembre ses llàgrimes de gel.


L'enfredorida abella
que a obrar-la s'aparella
la música ha perduda del seu volar d'estiu.
La fulla seca passa,
gemint, per sota l'arbre del qual fou membre viu.

L'herba tremola tota.
El vent xiscla i sanglota.
Somriu sols la floreta d'aloc, el sol mirant,
com òrfena qui, en terra
que despoblà la guerra,
per les amors sospira d'un bell i fred amant.

La flor d'aloc morada
per la tardor se bada
quan perd el sol sa força u el fred esblaima el cel
Neix quan en monts i planes
són mortes ses germanes,
quan plora trist novembre ses llàgrimes de gel.

                                         Joaquim Ruyra

8 comentaris:

  1. La vida no s'atura, encara que més a poc a poc, sempre hi ha qui o què floreix amb el fred. Tenen un encant especial les flors de tardor o les de l’hivern.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, les flors de la tardor i l'hivern tenen alguna cosa diferent de les que esclaten a la primavera, no sé si ho havia pensat mai, però tens raó!

      Elimina
  2. No coneixia el nom d'aquesta flor. I és cert que sempre hi ha flors, en tots els temps, fins i tot a ple hivern, en neix alguna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal que neixin flors a cada instant, oi, Carme?
      Una abraçada!

      Elimina
  3. m'encanta la melodia global del català " salat ". Gràcies , Glòria, per comentar el meu últim poema social i per compartir a la xarxa.

    una abraçada
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els aires de Blanes que provaven a en Ruyra!
      M'agrada la teva poesia, no m`has d'agrair res, al contrari!
      Una agraçada!

      Elimina
  4. La natura ho té això...A cada estació ens regala alguna flor!
    Feia temps que no llegia res d'en Ruyra, recordo un llibre excel·lent: Pinya de rosa...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonica la Natura i els regals florals de cada estació!
      En Ruyra és un GRAN escriptor, potser una mica oblidat, i "Pinya de rosa" un dels seus millors llibres.
      Petonets!

      Elimina