divendres, 23 de novembre del 2012

" BLANCA I BRUNA " de J.Salvat Papasseit

Avui una poesia d'amor i desig: un encantador poema de "La Rosa als llavis".

Blanca...bruna i fina
com un pa de mel
més que una amoreta collida al carrer
la seva geniva floria de sang
verge i desvestida
joliu dolençant
camisa de seda com la lluna al ple
la rosa vermella floria també:
Si ahir era poncella ara es mon tresor
-com la satalia cada pit rodó.

           Joan Salvat Papasseit
            La rosa als llavis

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. És que té una poesia per enamorar, sobre tot "La rosa als llavis", tan sensual...

      Elimina
  2. Mmmmm i jo que faria un mos en aquest pa de mel!

    ResponElimina
  3. Molt romàntic, tot i que i veig una mica de sentit de possessió, i això que jo no guipo un ruc a set passes...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si?, ai, no sé, jo m'imagino que la sent seva perquè ella
      se l'hi ha entregat, però no em sembla que pensi que li pertany...
      Vaja, això és el que crec jo.
      Petonets!

      Elimina