divendres, 3 de maig del 2013

" PENSO EN TU " de Antònia Abante

Un curiós poema concatenat, un poema d'amor ple de lirisme.



Quan obro les parpelles penso en tu,
en tu, que duus clarors de nova albada,
albada que és curulla de rosada,
rosada refrescant el fruit madur.

Quan obro les parpelles vull trobar,
trobar el teu dolç somriure a flor de llavis,
de llavis amb besades sense glavis,
glavis que aquesta vida sol portar.

Quan obro les parpelles i no hi ets,
no hi ets i sento trista la mirada,
mirada que et recerca com l'onada,
l'onada que escumeja els meus secrets.

Quan obro les parpelles penso en tu,
en tu, que m'has omplert tota la vida,
la vida que en silenci sempre crida,
et crida des del cor, ara dejú.

              Antònia Abante

20 comentaris:

  1. Estimar és viure amb plenitud.

    Una abraçadeta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I estimar i esser estimat és la plenitud total.
      Petons!

      Elimina
  2. És molt bonic aquest encadenament de versos, li dóna més força encara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, i a demés és una manera molt original de fer un poema.

      Elimina
  3. curiosa estructura però alhora original i plena de ritme
    a més té alguns versos genials... " quan obro les parpelles penso en tu " Que bonic!!!

    m'ha agradat
    abraçades glòria !!!
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, el poema té molt ritme, canta.
      Estic contenta que t'hagi agradat. Hi han poetes poc coneguts que tenen bons poemes. M'agrada compartir-los.

      Elimina
  4. es ben maco...

    feia dies que no venia..pero m'he posat al dia (molts dies ehhh !! uffff )

    mols petons , Gloria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si. Ja ho sé, ja.
      Feia dies que t'havíem perdut la pista, Sargantaneta.
      M'alegra retrobar-te, bonica!

      Elimina
  5. Fa una pila d'anys que vaig conèixer l'Antonia Abante, una de les fundadores del club Poesia viva, que es reunien sovint a la Cova del Drac, no n'havia sabut res més...Ets el bloc de les sorpreses!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La companya que m'ha fet arribar aquest poema també la coneixia de "Poesia viva". Ella té un llibre de poemes seu i me'n a copiat alguns.
      Antònia Abante va morir el 2007. Per la xarxa no he trobat més que el poema que ja hi havia al bloc, "Petons escarlata" que trobo preciós.
      El bloc de les sorpreses...¿agradables?

      Elimina
    2. I tant, sempre agradables...Miraré si tinc algun llibre seu.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Oi, quina alegria, Gerònima, tu per aquí!
      Una abraçada!

      Elimina
  7. És preciosa la imatge d'obrir els ulls i veure l'amor des del cor. Petons, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una imatge molt bonica. I el poema diferent i molt romàntic.
      Petons, Sílvia!

      Elimina