dijous, 30 de maig del 2013

" EL MATÍ I TU " de Joan Fuster

Un poema d'amor, d'un amor correspost i plaent que ompla de joia el matí.

 


Ara t'enrioles, i el matí es fa espès
de versos i espígol, de festa i ocelles.
Ara les mans teues esbullen poncelles,
i el matí es pentina amb galtes i oboès.

Ara entre els pollancres hi ha un clam sorprès:
t'has endut llur ombra sota tes parpelles,
i el matí s'hi esquinça, balb de llums novelles.
Oh, els teus ulls dolcíssims, on mai no es pon res!

Ara, escuma rossa, entorn dels nostres passos
una primavera antiga es va desfent,
i el matí s'eixampla sobre cérvols lassos.

Tot se m'anuncia com una florida,
com una sang tendra que em cenyís breument.
I et tinc vora els llavis: què més és la vida?
  
                                     Joan Fuster
     

14 comentaris:

  1. Respostes
    1. Que bonic enriolar-se. Fins i tot la paraula és bonica!

      Elimina
  2. El matí i els teus poemes. Bon dia Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden les teves visites matutines!
      Bona nit, bonica.

      Elimina
  3. m'ha agradat descobrir a en Fuster poeta!!!! té ritme i anima el poema del matí...gràcies!!!
    bon dia i bona tarda!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comença bé el dia és important, desitjo que hagi acabat d'igual manera Elfree! ;D
      Bona nit!!!

      Elimina
  4. Què més és la vida? Aquest amor omple tota una vida.
    Molt bonic, Glòria.

    ResponElimina
  5. Versos , espígol, festes, ocells , petons...Quin matí més bonic, no ens cal res més.
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
  6. Que bonic! Li conec pocs poemes, a Fuster; el conec més com assagista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, és la faceta més coneguda, però ja veus que com a poeta també se'n sortia prou bé.

      Elimina