dimarts, 15 de gener de 2013

"DE DALT DE TOT DEL CEL" de J. Salvat Papasseit

Un poema poc conegut de Salvat Papasseit, però que trobo encantador.


De dalt de tot del cel
els pobles en la nit semblen brasers encesos
I perquè entra la vetlla brillen més els estels

 s’acosten a la terra i s’escalfen les mans
i el cos i els peus
I li ofrenen la Óssa com un penell de flors :

Entremig la rosada
els dematins les cullen els pastors.

                      Joan Salvat Papasseit
                          "L'irradiador del port i les gavines"

8 comentaris:

  1. Joan Salvat Papasseit sempre em té robat el cor, per més que el llegeixi.

    Gràcies... me'l prenc com un regalet, dolç!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests poemes són caramels!
      Que vagi de gust, Carme!

      Elimina
  2. Per això m'agrada llevar-me d'hora, per tenir la sort dels pastors ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has trobat molts estels aquesta matinada? :D

      Elimina
  3. No el coneixia, realment preciós...
    Els estels s'acosten a la terra per escalfar-se les mans...I jo vull ser una pastoreta!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema deliciós!
      Petonets, pastoreta! ;)

      Elimina
  4. es molt maco
    i l'imatge que has escullit li escau d'allo mes be

    molts petons Gloria

    ResponElimina
  5. Si, és la imatge que buscava, no sempre es te tanta sort!
    M'alegra la teva visita, fa dies que estàs calladeta...
    Petons, bonica!

    ResponElimina