dimarts, 22 de gener de 2013

" CASIDA DE LAS PALOMAS OSCURAS " de F. Garcia Lorca

Una altre poema de "El divan de Tamarit".  L'altre dia vam compartir una "gacela", de tema amorós, avui serà una "casida", que parlen de la mort. Amb un llenguatge simbòlic i críptic Garcia Lorca ens ofereix un magnífic poema. Aquí cantat per Camarón.


                                        A Claudio Guillén

Por las ramas del laurel
vi dos palomas oscuras.
La una era el sol,
la otra la luna.
«Vecinita», les dije,
«¿dónde está mi sepultura?»
«En mi cola», dijo el sol.
«En mi garganta», dijo la luna. 


Y yo que estaba caminando
con la tierra por la cintura
vi dos águilas de nieve
y una muchacha desnuda.
La una era la otra
y la muchacha era ninguna.
«Aguilitas», les dije,
«¿dónde está mi sepultura?»
«En mi cola», dijo el sol.
«En mi garganta», dijo la luna. 


Por las ramas del laurel
vi dos palomas desnudas.
La una era la otra
y las dos eran ninguna.
 
                  F. Garcia Lorca 


Imatge:Ceràmica Socarrats

8 comentaris:

  1. Un poema que jo vaig conèixer a través de Paco Ibáñez. Sempre intrigant, el poema, no el Paco!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt intrigant. El poema. :D
      Però s'ha de reconèixer que és molt bonic.

      Elimina
  2. Suprema poesia la de Federico! gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies al Federico!
      I a tu per les teves visites, Elfree.

      Elimina
  3. una passada de poema !! com m'agradaria expressar-me amb aquesta musicalitat i mestria !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La teva poesia és bona, Joan, a mi m'agrada.
      I Lorca és un geni.

      Elimina
  4. La mort, un tema ben recorrent, en alguns poetes...I l'amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eros i Thànatos. Els dos són molt poètics.
      Petonets.

      Elimina