divendres, 25 de gener del 2013

" GERMÀ MEU " de Simona Gay

 Simona Gay  dedica aquest poema al seu germà Josep Sebastià Pons - de qui ahir vam compartir una poesia - al que estava molt unida i que va ser el seu conseller i mestre en el món literari.


Tota la nit esperi l'alba,
i el cel no veig emblanqueir.
Ah, si volgués el vent que passa
portar-me aquí el teu sospir!

Del teu castell tot blau de lluna,
quina alba dolça veus lluir?
Si per mi l'alba és de fe pura,
el dolor m'obre el seu camí...

                         Simona Gay
                                                     "La gerra al sol"

8 comentaris:

  1. "Ah, si volgués el vent que passa/ portar-me aquí el teu sospir!", m'agraden molt aquests dos versos. El vent que passa sol ser sinònim de la poesia, entremesclat en ell el sospir de l'altra persona, el que és molt ben trobat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Helena, ho expliques tot tan bé!
      És un poema trist i bonic, amarat d'enyor.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Un poema d'amor fraternal...Hi ha tantes classes d'amor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, és un trist poema d'amor i d'enyor pel germà perdut.
      Petonets!

      Elimina
  3. Si que ho és. Està escrit amb molta sensibilitat.
    Gràcies per la visita, Judit!

    ResponElimina