dimecres, 9 de gener de 2013

" FRÀGILS MURALLES " de M. Àngels Anglada

Una poeta exigent, culta i sensible a qui no agradava que l'anomenessin poetessa, - ja que el mot li semblava tenir connotacions disminuïdes- una ploma sòlida i cada dia més valorada.

 
Fràgils muralles,
     arbres batuts pel vent entre les closes,
     com em recorden
     les reixes de silenci
     entre molts pensaments i la paraula! 


Tantes vegades
     ens és negat, germans, dir cada cosa
     amb el nom clar que una vella sang dicta!
  

                                         M.Àngels Anglada 
                                                                        "  Díptic "

10 comentaris:

  1. Preciós, preciós, poeta o poetessa ... però d'alt nivell!

    ResponElimina
  2. I tant!

    (curiosament ella vivia al carrer Muralla)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja sé que coneixes i admires la seva poesia, Pais. Però la coneixies personalment?

      Elimina
  3. Molt bonic.
    I a mi que la paraula "poetessa" m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs et direm poetessa, Novesflors, perquè t'agrada i ho ets i molt bona!

      Elimina
  4. Era molt bona, jo la conec més per les novel·les però tenia una delicadesa, sensibilitat i cultura envejable. Aquest poema és deliciós, gràcies per compartir-lo, Glòria!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que he llegit de la seva biografia si que sembla una dona tremendament culta. Jo la conec només per la poesia, però potser seria interessant llegir alguna novel·la seva. Quina em recomanés, Sílvia?

      Elimina
  5. Arbres batuts i reixes de silenci...I la fragilitat dels pensaments.

    ResponElimina