dimecres, 23 de gener de 2013

"BOSCOS DE VALLVIDRERA" de Joan Maragall

Comencen a florir els ametllers. Trobem a Maragall, en un de les seves passejades per Collserola, saludant a un ametller a qui les gelades han malmès.



Ai, boscos de Vallvidrera!
quines sentors m'heu donat!
Tenia el mar al darrera
i al davant el Montserrat,
i als peus els llocs del poeta
que ja és a l'eternitat.
 


Més enllà d'altres carenes,
el Pirineu, tot nevat,
i aquell dolç país de França
que deu sê a l'altres costat...
Ai, boscos de Vallvidrera!
quines sentors m'heu donat!
Tot baixant per la drecera
he vist un arbre rosat:
ametller que presumies,
un altre se t'ha avançat.


-De massa matiner que era
ara em veus tan despullat:
les glaçades d'aquests dies
totes les flors m'han llevat;
pro encara en tinc unes quantes:
mira'm de l'altre costat.

-Ara veig que no tens culpa:
ametller, que Déu te guard,
que sens tu la bona nova
no m'ho hauria semblat.
                        Joan Maragall

18 comentaris:

  1. Els blocs, com els camps, s'omplen de flors d'ametller! Benvingudes siguin...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, que bonic! En el dur temps d'hivern anima veure florir aquest arbrets tan valents!

      Elimina
  2. Bonic poema. De moment els ametllers que esperin que encara han de venir glaçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, i tant! No sigui que li passi com aquest del poema, pobret, que les gelades li ha fet perdre la meitat de les flors.

      Elimina
  3. Sí, tots els anys per aquestes dates els ametllers recorren els blogs ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs això és molt bonic!
      Encara que falta molt per la primavera, les flors matineres del ametller ens omplen d'alegria la vida. I els blogs.

      Elimina
  4. I és que a vegades, la bellesa, la tenim al costat de casa però no la sabem ni intuir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! Només falten uns ulls ben oberts per saber-la trobar.

      Elimina
  5. la veritat es que ara els boscos de vallvidrera estan plens de llaunes de fanta i botelles deplastic, plens de xalets de plastic i de carreteres de plastic i antenes de plastic i tot ja es de plastic ... Aixìi de la gran ciutat es un frac+as de plastic!! però el poema es bo ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les flors de l'ametller NO SÓN DE PlÀSTIC, Miquel Àngel, i per això són tan belles i delicades.

      Elimina
  6. Un bon poema i molt adequat per a aquest temps d'hivern on les petites flors blanques ja treuen el nas, tot i el perill que això els comporta.
    Una abraçada, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que atrevides i generoses, no? les petites floretes valentes.
      Una abraçada, Galionar!

      Elimina
  7. Aquest poema és molt bonic...Quan veig les flors de l'ametller, penso que són flocs de neu esquitxats amb colors del capvespre...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai! mira, si ja has fet un poema:
      Flors d'ametller
      flocs de neu esqueixats
      amb color de capvespre...
      Preciós!
      Petonets.

      Elimina
  8. Ja comencen, ja comencen a florir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tinc ganes de veure'ls. Mentre me'ls imagino...quina bellesa!

      Elimina