dimecres, 16 de gener de 2013

"LAS CONTRADICCIONES" de Gertrudis Gómez de Avellaneda

Un poema de la escriptora cubana  que, tot i que aviat farà 200 anys que va néixer,  té una ploma àgil i actual.


No encuentro paz, ni me permiten guerra;
De fuego devorado, sufro el frío;
Abrazo un mundo, y quédome vacío;
Me lanzo al cielo, y préndeme la tierra.

Ni libre soy, ni la prisión me encierra;
Veo sin luz, sin voz hablar ansío;
Temo sin esperar, sin placer río;
Nada me da valor, nada me aterra.

Busco el peligro cuando auxilio imploro;
Al sentirme morir me encuentro fuerte;
Valiente pienso ser, y débil lloro.

Cúmplese así mi extraordinaria suerte;
Siempre a los pies de la beldad que adoro,
Y no quiere mi vida ni mi muerte. 

                     G. Gomez de Avellaneda

10 comentaris:

  1. Sense haver llegit que era cubana, li he trobat un toc crioll. Ja ho sé, és molt subjectiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si li has trobat es que el deu tenir. Segur.

      Elimina
  2. Bonic aquest joc de contrastos, dóna molta força al poema. M'ha agradat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també li trobo, m'agrada com escriu aquesta dona!

      Elimina
  3. la protesta eterna a la manca de llibertat, sembla que hi estem condemnats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai som lliures del tot, i quan un s'enamora menys encara.

      Elimina
  4. … tal com diu la M. Mar Bonet: "jo mateixa no m'entenc/ni em pot entendre ningú/ dic que no et vull i venc/sempre morint-me per tu… sí, el entit del poema ñes més ampli però també té aquest sentir-se que ni blanc ni negre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bonica cançó! I, si, recorda aquest poema. Al final del sonet
      la poetessa també és confessa totalment enamorada. I sense gaires esperances de ser corresposta.

      Elimina
  5. Sembla una mica el poema de les contradiccions...

    ResponElimina