Avui un petit homenatge a una companya recentment desapareguda de manera tràgica; caminant en busca de la poesia va trobar la mort. Avui compartim els seus versos i el seu record.
La nit
tenia pressa...
Ens fugia la llum d’aquella tarda
que els nostres ulls volien retenir.
Ens fugia la llum d’aquella tarda
que els nostres ulls volien retenir.
Immersos
al paisatge,
ens adonàvem del vertigen
de com se’ns apagaven els colors
ens adonàvem del vertigen
de com se’ns apagaven els colors
d’aquell
ventall de porpres
oferts al nostre pas.
oferts al nostre pas.
I vam
desfer el camí
amb el roig aturat
en uns versos d’amor!
amb el roig aturat
en uns versos d’amor!
Josefina Peraire
Imatge: Portada del seu llibre "Per rutes de silenci i crits de tramuntana"
Magnífics versos per recordar-la, Glòria, ara que la llum de tardor transforma a poc a poc el color del paisatge...
ResponEliminaUna abraçada!
Una llum trista, una vida desapareguda dramàticament fa que aquesta llum de tardor ens sembli melancòlica.
EliminaQuina mala sort, la d'aquesta dona...
ResponEliminaMala sort, fatalitat, destí...
EliminaEl cert és que s'ha apagat la veu poètica d'una dona polivalent.
Quin final més trist per a una dona tan jove encara.
ResponEliminaBonic homenatge.
No sé com va anar aquest fatídic accident, però quan bicicletes i vianants comparteixen espais comuns sempre surt perdent el que va a peu.
EliminaÉs un humil homenatge, Mari, un record.
El seu camí es va aturar amb els seus versos...
ResponEliminaDescansi en pau.
Petonets.
Si, M.Roser, l'enyorarem, però queda entre nosaltres el seu record i la seva obra.
EliminaPetonets!
Recordo aquest tràgic accident. No havia llegit res d'aquesta poeta.
ResponEliminaGràcies Glòria per acostar-nos-la.
Ara l'estimem més.
Jo no vaig tenir ocasió de conèixer-la personalment, però teníem amistats en comú. Tothom que la va tractar parla d'ella molt bé.
EliminaÉs una bona poeta i també feia escultura amb molta traça. Hem perdut una companya i una artista.