El vespre no diu res d’avui. Ja som
més aviat demà. Fa fred, com si
totes les coses fossin groc llimona.
Com qui va pel carrer, i porta un paquet,
i ja no té cap traça de memòria
que pugui obrir-li el record d’una vida
no aclaparada pel pes del paquet,
així les meves mans, mortes de tant
d’aguantar temps fet present abans d’hora,
no se m’aixequen per fer adéu. No hi ha
passat. Sí, també faig col·lecció
de dies, però els tinc tots repetits.
Gabriel Ferrater
Si hi ha dies repetits, potser cal buscar algú que també en tingui dels seus, i canviar-los.
ResponEliminaQuina bona idea! Però no se si és pot fer això...
EliminaPotser sinó es poden canviar es podrien compartir.
Uf, que trist de viure sense passat. Per a mi és la font de tota la meva saviesa i creativitat posterior.
ResponEliminaDesolador, no tenir passat compromet el nostre present i futur.
EliminaEls dies semblen repetits, però en el fons, sempre hi ha alguna cosa diferent entre ells.
ResponEliminaSi, Mari, cal fugir de la rutina, de la monotonia, trobant en cada dia ni que sigui un moment agradable, o un petit somriure pel record.
EliminaTots fem aquesta col·lecció, però millor anar completant-la a poc a poc.
ResponElimina:)
EliminaTens raó, no cal tenir pressa per completar l'àlbum, millor anar poc a poc, gaudint tant com podem de cada dia.
Llàstima de dies repetits, és molt millor que cada dia ens porti alguna sorpresa...
ResponEliminaPetonets.
Tots tenen alguna petita sorpresa, però s'ha de saber buscar. A vegades un no té temps. O ganes, perquè no sempre és bona.
EliminaPetonets
gran Ferrater m'he llegit tota la seva obra , gràcies!
ResponEliminaLlàstima que en tingui tan poca, perquè és un poeta excel·lent!
Elimina