Arbre nascut de l'erm.Una llosa penjada
en una ala del vent.
Una pared de pisa
per abrigar l'hivern.
Un test on floririen
violes pel mal temps.
Per porta, aquell somriure
que t'estrellen les dents.
De lluny em cridaries
amb un cridar content
Desfaria ma pena
aquell riure que tens,
aquella espatlla blanca
coixí dels pensaments.
El teu braç lligaria
tristesa i goig ensems.
Jordi Pere Cerdà
Grans poetes, grans poemes. Un petit recull de poesies que m'han fet sentir, somniar, vibrar. I dels escriptors que amb la sensibilitat de la seva ploma les han creades.
dimarts, 25 d’octubre del 2016
"TINDRIEM UNA CASA" de Jordi Pere Cerdà
Avui un poema de Jordi Pere Cerdà, el poeta de Sallagosa , que va lluitar per la normalització del català en una Cerdanya afrancesada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quin llenguatge més musical!!
ResponEliminaÉs un poema francament bonic, el trobo molt inspirat.
EliminaQuè bonic! Tindre una espatlla que fora el coixí dels pensaments d'algú.
ResponEliminaÉs bo tenir un lloc acollidor on reposar-hi el cap.
EliminaTambé m'agradaria tenir una casa com aquesta. Un encant de casa!
ResponEliminaA mi també m'agradaria tenir una casa així, amb portes somrients i flors tot l'any.
Elimina