dimarts, 25 d’octubre de 2016

"TINDRIEM UNA CASA" de Jordi Pere Cerdà

Avui un poema de Jordi Pere Cerdà,  el  poeta de Sallagosa , que va lluitar per la normalització del català en una Cerdanya afrancesada.






Arbre nascut de l'erm.
Una llosa penjada
en una ala del vent.
Una pared de pisa
per abrigar l'hivern.
Un test on floririen 
violes pel mal temps.
Per porta, aquell somriure
que t'estrellen les dents.

De lluny em cridaries 
amb un cridar content
Desfaria ma pena
aquell riure que tens,
aquella espatlla blanca
coixí dels pensaments.
El teu braç lligaria
tristesa i goig ensems.

              Jordi Pere Cerdà 

6 comentaris:

  1. Respostes
    1. És un poema francament bonic, el trobo molt inspirat.

      Elimina
  2. Què bonic! Tindre una espatlla que fora el coixí dels pensaments d'algú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bo tenir un lloc acollidor on reposar-hi el cap.

      Elimina
  3. També m'agradaria tenir una casa com aquesta. Un encant de casa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agradaria tenir una casa així, amb portes somrients i flors tot l'any.

      Elimina