dilluns, 17 d’octubre de 2016

"CAMBRA" de Carme Guasch

Una cambra on l'amor ho omple tot, ho transforma tot. Carme Guasch ens obre el seu cor.







París era una cambra.
L’amor era una cambra
amb papallones grogues
damunt les parets pàl·lides.
París era una pluja
encobridora i lassa,
omplint d’estels fugaços
la nit desenllunada.
L’amor era una pluja
de mots que ens inventàvem
i càlides tendreses
sobre la pell extàtica.
París era el vell somni
esgarrapat a l’alba,
amb mans com papallones
inhàbils, que s’assajaven
agosarats trajectes
sobre la sang en flames.
La nit era una cambra
minúscula, perduda,
enorme, desbordada,
insomne, tremolosa,
silent, extenuada.
El món era una cambra.
El món érem nosaltres
              Carme Guasch
                      "Interiors"

12 comentaris:

  1. París, amor, cambra, pluja nit... d'un còctel així només en podia sortir un bon poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els ingredients precisos per una nit d'amor inoblidable. Un privilegi poder-la compartir en un poema.

      Elimina
  2. Quina bella combinació: amor, cambra, pluja...París.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autora obre el seu cor i ens permet compartir una nit màgica on l'amor omplia tots el àmbits.

      Elimina
  3. M'agraden els contrastos de tot el poema, les antítesis com "minúscula, perduda,/ enorme, desbordada". Formen part del misteri del poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em sembla un poema molt bonic, m'agrada especialment el final, quan sentencia: "El món érem nosaltres"

      Elimina
  4. Respostes
    1. Oi, que si! Carme Guasch té una poesia que arriba endins, expressa molt bé el que sent.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Una nit sense lluna però desbordant d'amor i màgia.
      Preciós.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Em recorda el temps en que el sexe era la culminació de l'amor. Un descobriment meravellós.

      Elimina