Avui un poema de Martí i Pol, ens recorda coses que ja sabem, però és convenient no oblidar.
Sapigueu gent , que els anys no passen
debades per ningú i que a desgrat
de paraules, invents i meravelles,
els que llauren encara són els bous
i el solc és el solc,
i el jou és jou, encara.
Sapigueu que cap crònica,
almenys fins a l’estat present, no parla
de cap bouer que hagi deixat
voluntàriament les xurriaques.
Sapigueu , finalment, que l’aigua de la pluja
sempre ha caigut de dalt a baix
I que mullar-se no és cap privilegi.
I ara creixeu, multipliqueu-vos
foragiteu els vils
i ompliu la terra.
M. Martí i Pol
Ens recorda el present que ell va predir.
ResponEliminaUn present no especialment optimista. Confiem en un futur més esperançador.
EliminaÉs una bona paràbola. I ben triada, Glòria. Gràcies.
ResponEliminaLes paràboles conviden a pensar i a aprendre d'elles.
EliminaGràcies a tu, Jordi!
Un bell poema d'un gran poeta.
ResponEliminaMartí i Pol sap posar el dit a la llaga si convé.
EliminaGran poeta!
Aquest poema s'adiu amb la tarda plujosa d'avui , que puc comprovar que l'aigua cau de dalt a baix!!!
ResponEliminaNo oblidarem, no.
Petonets.
I de vegades plou amb excés. Esperem que la d'aquests dies porti alguna cosa més que una mullena.
EliminaPetonets!
Un bon retrat d'aquest món on vivim... passen els anys i els poemes dels grans poetes continuuen d'actualitat.
ResponEliminaÉs trist comprovar-ho. Passen els anys i els seus versos continuen vigents. No hem millorat gran cosa, no.
Eliminagran poema i molt adient com ja t'has dit
ResponEliminaBon poema, si, Elfree. Confiem que en rellegir-lo d'aquí uns anys hagi perdut actualitat.
EliminaBuscant poemes de Ventura Gassol he anat a parar a aquest magnífic blog, i de retuc, a aquest poema de Martí i Pol, tan senzill, però tan eloqüent i necessari. Molt bona tria!
ResponEliminaGràcies per la visita i el comentari. Aprecio les teves paraules, m'esperonen a continuar compartint poesia.
EliminaRepeteixo, gràcies!
Jo no deixaré mai "voluntàriament les xurriaques".
ResponEliminaUna actitud intel·ligent, Helena! Amb les xurriaques a la mà es pot llaurar el camí que desitgem.
ResponElimina