- Ojinegra la oliva en tu mirada,
boquitierna la tórtola en tu risa,
en tu amor pechiabierta la granada,
barbioscura en tu frente nieve y brisa.
Rostriazul el clavel sobre tu vena,
malherido el jazmín desde tu planta,
cejijunta en tu cara la azucena,
dulciamarga la voz en tu garganta.
Boquitierna, ojinegra, pechiabierta,
rostriazul, barbioscura, malherida,
cejijunta te quiero y dulciamarga.
Semiciego por ti llego a tu puerta,
boquiabierta la llaga de mi vida,
y agriendulzo la pena que la embarga.
- Miguel Hernández
- Pintura: Julio Romero de Torres
Megameravellosa!
ResponEliminaRealment és un poema molt ben trobat, que demostra com era de bo Miguel Hernáandez.
EliminaCuriós, aquest poema, i peculiar.
ResponEliminaUn caprici, un poema d'amor que surt dels típics tòpics en els que podria caure la poesia amorosa.
Eliminasort que tinc de saber per tu gràcies a tu del naixement del poeta avui 30 d'octubre , gran poeta de mort prematura
ResponEliminaM'alegra haver-t'ho recordat, crec que Hernández és un dels teus poetes preferits. No m'estranya.
EliminaLa seva va ser una mort prematura, com bé dius, i tràgica. Quina vida tan breu i dissortada.
Hi ha algunes penes a la vida que són bentrobades, benvingudes.
ResponEliminaLes penes d'amor, potser? Aquesta incertesa entre el dubte i l'esperança...
EliminaGran poema d'un gran poeta. Una sort llegir-lo i recordar-lo.
ResponEliminaAi, Mari, la poesia sempre és una bona companya!
EliminaDe la ma dels bons poetes sempre podrem trobar un poema adient per cada situació.