Es va morir a la primera, i tots
deien si hauria mort altres vegades,
de tan rebé com va morir, com si
ho tingués assajat, cara l’espill,
com els actors i com els oradors
que verifiquen o constaten certes
actituds. Va morir a la primera,
i ho féu sense faltar-li cap detall,
amb tota dignitat iconogràfica.
Interrogada sobre antecedents,
l’esposa no pogué adduir-ne massa,
com no fos aquell dia, ja llunyà,
que en culminar un coit tingué un pantaix
i tardà en recobrar-se tres quarts d’hora.
V. Andrés Estellés
Pintura: Angeles Pelaez
Mort i humor no semblen d'entrada lligar gaire ...gràcies pel poema és escaient i posa un somriure
ResponEliminaLa nostra cultura ens presenta la mort com una cosa tètrica i esgarrifosa. Potser caldria acceptar-ho com un fet natural -i darrer- de la nostra vida.
EliminaEstellés parla molt de la mort i la tracta amb molta confiança.
Costa prendre's la mort amb humor, però jo ja m'apuntaria ràpid a "morir-me" a la primera... si pot ser sense haver-ho assajat gens. ;)
ResponEliminaLa mort fa molt respecte, potser perquè la primera vegada que ho fem sol ser la definitiva. Però ja que és inevitable fer-ho a la primera i fer-ho bé és molt desitjable.
EliminaMorir-se a la primera, sense assaig ni res, així... de cop. És la sort del principiant.
ResponEliminaUn poema amb una mirada diferent sobre un gran tema.
Si que és una sort. I no tothom la té encara que tots som principiants. Morir sense patir i sense fer patir és un privilegi.
EliminaL'humor i la mort... només varia una vocal.
ResponEliminaParaules fonèticament semblades. Mort i humor semblen divergir, però penso que en altres cultures estan més familiaritzats amb la mort i ho accepten de millor manera, sinó amb humor si amb naturalitat.
EliminaNo el coneixia aquest poema d'Estellés. Molt divertit i amb ironia fina! Potser sí que va fer l'assaig general aquell dia i per això li va sortir tan bé la mort en l'estrena definitiva.
ResponEliminaUna abraçada, Glòria!
Si els assajos són així potser més gent ho provaria. Tots en sabem que més d'un ha molt practicant sexe amb molt -massa,potser- de entusiasme.
Elimina;-)
Bon poema i millor final..¡¡¡
ResponEliminaEl final és Estellés 100%.
Elimina:)
He, he, l'Estellés, de tant conviure amb la mort (morts familiars, una filla petita, els morts de la guerra...), ja des de petit, la maneja dins la quotidianitat, fins i tot amb sornegueria.
ResponEliminaCert, té molts poemes parlant de la mort i m'ha costat triar-ne un. Alguns amb un humor molt tendre. O sorneguer, com aquest.
Elimina"está de muerte" es refereix a tenir un orgasme. Crec que el poema es refereix a aquesta expressió.
ResponEliminaEls francesos l'anomenen "la petite mort", clar que es refereixen a orgasmes femenins. No sé si té a veure amb al panteix del senyor del poema.
Elimina