Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.
Miquel Martí i Pol
"Vint-i-set poemes en tres temps"
Imatge: Fotografia d'una tempesta de pols
I tant que persisteix!
ResponEliminaPotser enlloc de fer remor s'hauria de fer soroll, a veure si així se'ns escolta.
EliminaUn poema ben vigent.
ResponEliminaSegueixen en l'intent de prohibir totes les coses i per tant la remor persisteix!!! Seguirem fent remor.
És de l'any 1970, fa gairebé cinquanta anys i continua en plena vigència. Molt trist...
EliminaDia de molts records de tanta gent estimada que ens ha deixat.
ResponEliminaEns deixen però ens queda el record i la responsabilitat de continuar la seva tasca.
EliminaUn gran poema d'un gran poeta.
ResponEliminaMartí i Pol és, malgrat les seves limitacions per la malaltia, un poeta prolífic, amb molts registres i molta qualitat.
EliminaAquest és un poema que convida a reflexionar i que emociona.
colpidor el poema i el record de qui se'n va deixant rere seu un rastre inesborrable de saviesa, de poesia de lluita .....com diuen dalt seguirem fent remor
ResponEliminaSeguir fer remor, cada cop amb més intensitat, fins que ens escoltin. Aquesta és la tasca que ens deixa el gran poeta.
EliminaO som nosaltres que sempre estem al mateix lloc, o és el poeta que transmet uns pensaments profunds que van més enllà del present, o són les dues coses juntes. Un poema d'ahir que parla d'avui en dia.
ResponEliminaAi, Consol, penso que no hem avançat gaire! Però cal seguir-ho intentant, sense defallir. Amb il·lusió i empenta.
Elimina