La gran cursa del mar sempre distinta
(jo he navegat la Grècia catalana),
m’atrau per les sirenes impossibles
i pels dofins lluents -fulgors d’espases-
i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries.
Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparent, més impalpable.
Una aigua com un aire. Matinada
del cor, en pau, sense vaixell ni onada;
sense dofins ni rems, corda ni escàlem;
una aigua només aigua i aigua i aigua.
J. Palau i Fabre
"Poemes de l’Alquimista" Pintura: Mamen Sánchez
Un privilegi, llegir i escoltar a la vegada la veu del poeta... m'ha encantat!
ResponEliminaSi, la veritat és que llegeix el poema molt bé i té una veu ben agradable. Emociona una mica sentir la seva veu, oi?
Eliminaopino el mateix un regla sentir-li la veu gràcies Gloria!
ResponEliminaÉs un privilegi sentir el poema en la veu de l'autor.
EliminaA demés ho fa molt bé.
Gràcies a tu Elfree!
ui volia escriure regal
ResponEliminaha, he... Ja t'havien entès.
EliminaProfund Palau i Fabre. M'encanta: "Ara navego en mi mateix un aigua". Un plaer escoltar la seva veu.
ResponEliminaÉs un poeta que m'agrada molt. Un poema preciós de llegir i sentir.
EliminaUn poema bonic de llegir i d'escoltar. Gràcies per compartir-ho.
ResponEliminaTambé la pintura m'ha agradat molt.
Gràcies, Mari, m'agrada saber que he encertat en el poema i la pintura. A vegades em costa més trobar la imatge que la poesia.
EliminaPreciós. Ara mateix l'escolte en l'enllaç que ens proporciones.
ResponEliminaJa veuràs que ho llegeix molt bé, Novesflors, penso que t'agradarà.
EliminaL'aigua és l'enemic interior amb el que hem de navegar de veritat.
ResponEliminaI a vegades a contracorrent, Helena.
EliminaM'ha agradat tornar a veure l'imatge ( i la veu) del poeta.
ResponEliminaI a mi m'agrada que t'agradi :)
EliminaSempre un plaer la teva visita, Xavier!
Me'n torno a l'aigua,
ResponEliminatot el meu record.
Allí navegarem, sense vaixell ni onada..
Elimina