Aquí el podeu sentir musicat Enric de Lavern.
Vaixell que dorms en el port,
embolicat de tenebra!
Has desat els gallarets
i son plegades les veles.
Només crema un llantió
dalt de tot de l'arbre mestre.
embolicat de tenebra!
Has desat els gallarets
i son plegades les veles.
Només crema un llantió
dalt de tot de l'arbre mestre.
Si el mariner et guarda el són
la lluna també te'l vetlla.
Silenci de l'alta nit!
l'aigua del port és quieta
i tèbia com un coixí.
El cel és pàl·lid i tendre
com si fos humitejat
de rosada marinera.
La nau s'adorm poc a poc
sota els ulls del sentinella.
Si fa una mica de vent
ja vacil·len les estrelles.
El tràngol gronxa les naus
i a punta d'alba llangueixen
la lluïssor dels estels,
la remor de la taverna.
El vaixell s'ha deixondit
i obre totes les lluernes.
Trèmula dolçor del maig,
joia de la brisa fresca!
El mar sembla fet pel goig
dels gallerets i les veles.
Mariners cal feinejar,
que es fa de jorn i clareja.
La mar, més enllà del port,
s'ha desfet la cabellera.
Tomàs Garcés
La nau s'adorm poc a poc
sota els ulls del sentinella.
Si fa una mica de vent
ja vacil·len les estrelles.
El tràngol gronxa les naus
i a punta d'alba llangueixen
la lluïssor dels estels,
la remor de la taverna.
El vaixell s'ha deixondit
i obre totes les lluernes.
Trèmula dolçor del maig,
joia de la brisa fresca!
El mar sembla fet pel goig
dels gallerets i les veles.
Mariners cal feinejar,
que es fa de jorn i clareja.
La mar, més enllà del port,
s'ha desfet la cabellera.
Tomàs Garcés
Imatge: Fotografia de Xavier Pujol, de Fita
Ve de gust embarcar, després de llegir quest poema.
ResponEliminaÉs un poema molt bonic i la cançó deliciosa. Ve de gusta fer un passeig pel port, ni que sigui amb les "Golondrines"
EliminaAl llegir el poema i escoltar la cançó et ve el desig de partir veles i anar mar enllà.
ResponEliminaConvida a anar mar enllà, oh i tant! La cançó sembla bressolar-te.
EliminaAmb poemes com aquest segur que ho gaudireu molt, Glòria. Que vagi molt bé i que el temps aguanti sense ploure. Una abraçada.
ResponEliminaVam tenir sort amb el temps, va fer un matí esplèndid que va permetre gaudir del passeig i de la poesia.
EliminaQuin final més bo, per la imatge de la cabellera. Abans quan et casaves t'havies de recollir el cabell, com a senyal que no volies atreure cap més home. La cabellera deixada anar en relació al mar és, doncs, senyal de llibertat pels mariners.
ResponEliminaNo se m'havia ocorregut relacionar la cabellera del mar amb la de les dones. Helena, ets genial!
EliminaM'agraden molt els dos darrers versos.
ResponEliminaQue vaja bé la lectura poètica.
Tot el poema és bonic, però són molt lírics, molt poètics els últims versos.
EliminaLa passejada va anar molt bé, vam compartir bon rotllo i poesia sota un sol de novembre molt agradable.
Amb poemes tan bons com aquest, segur que va ser una agradable estona.
ResponEliminaVam recordar molts poetes que havien viscut o s'havien inspirat pels llocs on passejàvem. Bona poesia amb bona companyia. No es pot demanar més!
Elimina