Els poemes de Felícia Fuster no són poemes fàcils, tenen una densitat, una intensitat que ens obliga a rellegir-los. I agraden, perquè diu moltes coses i les diu ben dites.
Qui sap si també haureu viscut
una hora
com aquesta. De sobte, em pesa el cor.
Desordenat, a dintre meu no trobo
ja res d’altre.
El cel llunyà es fa dens i densa
la distància, el cop
del salt entre un bon dia i un adéu.
Em sento fil tibant on tothom penja
plorant o bé rient
la roba que no porta. Mal lligada
m’estic. Em desdic de tothom,
de mi, de tots els vents
que m’empenyen les guerres, la incertesa.
No sé oblidar el combat, ni els avions
que una agulla de cap pot desinflar,
fer caure; els murs fets de paper,
les espitlleres
del viure parcel·lat. M’escapo.
Esborro amb l’aigua dels meus ulls
el tall dels passos.
Després, cantant amb els àngels
del més enllà trobat, em sento fonda
d’espai no desistit. I escuma.
I sencera m’aboco. He conegut
l’absoluta mesura de la mort.
O gairebé.
Qui sap.
Felícia Fuster
Imatge: Pintura Felícia Fuster
Ja l'he llegit. Ara vaig a rellegir-lo.
ResponEliminaBen fet! Ja veuràs com aquesta segona vegada encara l'assaboriràs més.
EliminaMai havia llegit cap poema d'ella. No la coneixia, però aquest poema com la pintura em semblen sens dubte dos obres d'art.
ResponEliminaNo és gaire coneguda potser perquè des de 1951 vivia a Paris, però és una veu a tenir en compte dintre de la poesia catalana.
EliminaCom la Mari, és la primera vegada que la sento nomenar i em dol la meva ignorància i doblement, em dol, com a dona.
ResponEliminaCom expressa amb paraules i amb el pinzell, la fragilitat humana o la fragilitat en si mateixa.
No és estrany, si la poesia és un gènere minoritari el fet de viure a França no ajudava gaire a la difusió de la seva obra. A ran de la seva mort, el 2012, se'n va parlar d'ella als mitjans.
EliminaPerò la seva poesia, introspectiva i profunda, mereix un reconeixement.
Un poema magnífic com també la pintura.
ResponEliminaTampoc la coneixia.
Gràcies!
Aferradetes dolcetes.
Com diu Maria Mercè Marçal en un comentari de l'obra de la Fuster:
Elimina"Per sort, la seva poesia ens arriba tard però no pas a deshora".
Gràcies a tu, bonica!