divendres, 18 de novembre del 2016

"VAIXELL QUE DORMS EN EL PORT" de Tomàs Garcés

Aquest bonic poema de Tomás Garcés serà el primer que lleguiren a la "Ruta dels Poetes" que farem dissabte. Veniu si podeu, ho passarem bé.
Aquí el podeu sentir musicat Enric de Lavern.






Vaixell que dorms en el port,
embolicat de tenebra!
Has desat els gallarets
i son plegades les veles.
Només crema un llantió
dalt de tot de l'arbre mestre.

Si el mariner et guarda el són
la lluna també te'l vetlla.
Silenci de l'alta nit!
l'aigua del port és quieta
i tèbia com un coixí.
El cel és pàl·lid i tendre
com si fos humitejat
de rosada marinera.

La nau s'adorm poc a poc
sota els ulls del sentinella.
Si fa una mica de vent
ja vacil·len les estrelles.
El tràngol gronxa les naus
i a punta d'alba llangueixen
la lluïssor dels estels,
la remor de la taverna.

El vaixell s'ha deixondit
i obre totes les lluernes.
Trèmula dolçor del maig,
joia de la brisa fresca!
El mar sembla fet pel goig
dels gallerets i les veles.
Mariners cal feinejar,
que es fa de jorn i clareja.

La mar, més enllà del port,
s'ha desfet la cabellera.

                Tomàs Garcés




Imatge: Fotografia de Xavier Pujol, de Fita

12 comentaris:

  1. Ve de gust embarcar, després de llegir quest poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema molt bonic i la cançó deliciosa. Ve de gusta fer un passeig pel port, ni que sigui amb les "Golondrines"

      Elimina
  2. Al llegir el poema i escoltar la cançó et ve el desig de partir veles i anar mar enllà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Convida a anar mar enllà, oh i tant! La cançó sembla bressolar-te.

      Elimina
  3. Amb poemes com aquest segur que ho gaudireu molt, Glòria. Que vagi molt bé i que el temps aguanti sense ploure. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vam tenir sort amb el temps, va fer un matí esplèndid que va permetre gaudir del passeig i de la poesia.

      Elimina
  4. Quin final més bo, per la imatge de la cabellera. Abans quan et casaves t'havies de recollir el cabell, com a senyal que no volies atreure cap més home. La cabellera deixada anar en relació al mar és, doncs, senyal de llibertat pels mariners.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se m'havia ocorregut relacionar la cabellera del mar amb la de les dones. Helena, ets genial!

      Elimina
  5. M'agraden molt els dos darrers versos.
    Que vaja bé la lectura poètica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot el poema és bonic, però són molt lírics, molt poètics els últims versos.
      La passejada va anar molt bé, vam compartir bon rotllo i poesia sota un sol de novembre molt agradable.

      Elimina
  6. Amb poemes tan bons com aquest, segur que va ser una agradable estona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vam recordar molts poetes que havien viscut o s'havien inspirat pels llocs on passejàvem. Bona poesia amb bona companyia. No es pot demanar més!

      Elimina