Els ditets de la minyonasaben bellugar el falçó,quan la vinya se n’adonatota tremola de por;picapoll, pansa rodona,vinet de la il·lusió.Tot allò que el falçó trenca,ho recull el cistelló;ai, sarment escardalenca,com t’esqueixen el mandó,la garnatxa moradenca,que és vi de molta dolçor!Ai, la rabassa aclaridat’hem sagnat de bo i millor!Raïm, si al cep ets la vida,al cup no et tenim un no.Quina sema! més farcida!Quin trot més engrescador!Vinya nostra veremada,si et demanéssim perdó!Quan siguis espampolada,quan empenyi la fredoresperarem l’altra anyada,amb el traguet del porró.
Josep M. de Sagarra
"Cançons de totes les hores"
El porró.... mmm
ResponEliminaAi, el porró!
EliminaCom més s'alça...més s'abaixa
:)
Molt bonic i molt de tardor..."És el temps de la verema, qui vol venir a veremar"???
ResponEliminaPetonets.
Bonica cançó! Els meus nets la cantaven.
EliminaJa ha arribat el temps de la verema, com cada any; tot té el seu moment.
Un cop vaig llegir un refrany que deia que per molt mancat de fruit que sembli un cep, tard o d'hora en sorgiran a la superfície tots els gèrmens amagats. Això em va consolar durant anys i anys de crisi creativa.
ResponEliminaDoncs han sorgit, Helena, amb tota força. Et veig molt creativa, plena d'inspiració.
EliminaAixò em dona esperança de superar la meva, de crisi.