dissabte, 24 de setembre de 2016

"CANÇÓ DEL BES SENSE PORT" de Maria Mercè Marçal

Recordem a Maria Mercè Marçal, ella ens parla d'amor. Del poema neix una cançó que canta Maria del Mar Bonet.
  


L’aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.

Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l’avenc
gavines a l’escullera.
Carbó d’amor dins dels ulls
com una trena negra.

Carbó d’amor dins dels ulls
i el ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat del vent
com una trena negra.
    
                                       M. Mercè Marçal 


8 comentaris:

  1. Quin llenguatge més bell! Poètic i misteriós alhora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa servir unes metàfores precioses i té molta música, el poema canta tot ell.

      Elimina
  2. M'agrada molt aquest poema, tan per les imatges poètiques, com per l'estructura...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema molt bell. La Marçal és una poeta immensa.
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  3. Respostes
    1. És ben cert, Mari. No li calen més qualificatius. És un poema que no et canses de llegir.

      Elimina
  4. potser la poeta més important de la nostra llengua

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que si, Elfree, al menys és la meva preferida, té una poesia genial.

      Elimina