dimecres, 14 de setembre de 2016

"SETEMBRE" de Joana Raspall

Com un preludi de la tardor ens arriben penjolls de deliciosos raïms, -que bo el moscatell!- que ens omplen la boca de dolçors.




Raïm daurat i sucós,
   raïmet atapeït,
madures emmorenit
pel bes de la solellada.
     Tens el gra tan dolç i ros
  que sembla d’aigua emmelada.
                                  Joana Raspall
                                                            "Degotall de poemes"


10 comentaris:

  1. Tan encertades paraules que només de llegir-les se'm fa la boca aigua :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha! El mateix m'ha passat a mi, Novesflors.
      Quina força tenen les paraules!
      ;-)

      Elimina
  2. Respostes
    1. Menut i saborós, com un gra de moscatell madur...

      Elimina
  3. "dolç i ros", com totes les coses dolces i rosses, que acostumen a ser considerades les més atractives, aquest poema també en seria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que un poema dedicat al raïm negre seria també força dolç, Helena. Sobretot si l'escriu Joana Raspall.
      :)

      Elimina
  4. Mmm, quin raïm més bo, si és com el descriuen els versos...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fan venir ganes de menjar-ne. Cal aprofitar-ho, ara és el temps.
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  5. No puc veure el raïm i la verema sense recordar les carretades que féiem a casa, primer amb el carro, després amb el tractor, quan el meu pare estava bé, fins fa només cinc anys.El gra tan dolç i ros que diu la Joana, resultat d'un sol generós, el més desitjable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bonics records, Teresa. Segur que els grans de raïm conreats i collits per un mateix són encara més saborosos.
      Una abraçada!

      Elimina