Joana RaspallRaïm daurat i sucós,raïmet atapeït,madures emmorenitpel bes de la solellada.Tens el gra tan dolç i rosque sembla d’aigua emmelada.
"Degotall de poemes"
dimecres, 14 de setembre del 2016
"SETEMBRE" de Joana Raspall
Com un preludi de la tardor ens arriben penjolls de deliciosos raïms, -que bo el moscatell!- que ens omplen la boca de dolçors.
"Degotall de poemes"
"Degotall de poemes"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tan encertades paraules que només de llegir-les se'm fa la boca aigua :)
ResponEliminaHa, ha! El mateix m'ha passat a mi, Novesflors.
EliminaQuina força tenen les paraules!
;-)
Que dolç... el poema!
ResponEliminaMenut i saborós, com un gra de moscatell madur...
Elimina"dolç i ros", com totes les coses dolces i rosses, que acostumen a ser considerades les més atractives, aquest poema també en seria.
ResponEliminaCrec que un poema dedicat al raïm negre seria també força dolç, Helena. Sobretot si l'escriu Joana Raspall.
Elimina:)
Mmm, quin raïm més bo, si és com el descriuen els versos...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Fan venir ganes de menjar-ne. Cal aprofitar-ho, ara és el temps.
EliminaPetonets, M.Roser!
No puc veure el raïm i la verema sense recordar les carretades que féiem a casa, primer amb el carro, després amb el tractor, quan el meu pare estava bé, fins fa només cinc anys.El gra tan dolç i ros que diu la Joana, resultat d'un sol generós, el més desitjable.
ResponEliminaBonics records, Teresa. Segur que els grans de raïm conreats i collits per un mateix són encara més saborosos.
EliminaUna abraçada!