Recordem al gran poeta valencià, que va néixer a Burjassot en aquesta data, l'any 1924. El d'avui és un poema d'amor.
Tot retorna agrupant-se i és una sola història,
una amor, un destí: perdura sense els noms
són els noms d'uns carrers, l'amor, el sol amor.
Aquells besos frenètics a la porta de casa,
una lenta tristesa que et recorria el cos
o una alegria invicta, una delícia invicta
que ara retorna intacta... Tot retorna, agrupant-se;
és ja una sola història, un amor, un destí.
Aquelles nits d'hivern, aquelles nits d'estiu.
Els amors fan l'amor, les històries l'historia.
Les paraules terribles que ja no diu ningú.
Aquelles mans enceses, unes vegades cruels,
d'altres vegades tendres.
Tots els amors, l'amor, tota la vida.
No sé si està clar: per mi si que ho està.
V. Andrés Estellés
Pintura: Andre Khon
"M'aclame a tu" poeta!
ResponEliminaGran Estellés!
EliminaPer cert "M'aclame a tu", és un poema indispensable que encara no tinc al blog.
Si cadascú ho te clar, fantàstic!
ResponEliminaPetonets.
Costa d'aclarir-se en l'amor, però en hi ha de definitius.
EliminaPetonets!
Cada història d'amor és un cercle que omple l'intern i desdibuixa l'extern.
ResponEliminaPoema difícil d'entendre, però impecable en la factura...gran, indispensable Estellés!!
Trobo molt bo el teu comentari, Montse. De totes formes em sembla aquest un poema especialment dificil d'entendre. Clar que jo l'he entès...a la meva manera.
EliminaDes de fa ja uns quants anys el setembre és de l'Estellés.
ResponEliminaM'alegra saber-ho, penso que mereix que se'l recordi.
EliminaPodría algú explicar-me el significat del poema? no acabe d'entrendre-ho correctament.
ResponElimina