Ai, quanta raó tenia el gran Joan Oliver, quina visió tan nítida del problema que de
tants anys ens aclapara!
La democràcia sols
funciona sense trampes
en els pobles on abans
de votar-la i engegar-la
ja l’exercien, de fet,
per costum i per criança.
I per això no reïx
a l’Espanya retardada
on encara lleven fruit
caciquismes, tupinades,
capellanies i feus,
rebrots d’antigues usances.
¿Com pot Catalunya entrar
en la mateixa fornada
si ella, només per raons
-val a dir-ho-, geogràfiques
supera cívicament
el míser estat d’Espanya?
Que ens deixin, doncs, anar sols
i podrem, amb temps i palla,
ensenyar-los com se fa
una vera democràcia.
Llavors, i només llavors,
encetarem el diàleg
per arribar a ser germans
-però cadascun a casa!
Pere Quart
Trencadís: Eva Moreno Bosch
Les cantava clares en Pere Quart, i mai va ser ben vist pel poder. Ni pel d'allà, ni pel d'aquí.
ResponEliminaÉs l'inconvenient de no tenir pels a la llengua. Això passa factura, aquí i allà!
EliminaRealment, és ben bé així! Sembla acabat de sortir del forn aquest poema...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
I pensar que fa trenta anys que va morir! No és pot dir que hagin avançat gaire...
EliminaPetonets, M.Roser!
Pere Quart, enyorat, una mica oblidat... Gràcies per recordar-lo en aquest poema tan clar, tan real i tan acual, malgrat els anys.
ResponEliminaGràcies, Carme, procuro recordar-lo sovint, és un dels meus poetes preferits.
Eliminamés clar no es pot ser
ResponEliminaClar i català, Elfree!
EliminaPere Quart és molt més bo que no sembla a simple vista.
ResponEliminaA mi m'agrada molt, Helena, és un del meus poetes predilectes.
Elimina