Sílvia, ¿recordes l'amor vora el riu,
entre els verns i l'heura?
I l'aigua que corre, mirall que somriu
només que ens hi volguéssim veure!
entre els verns i l'heura?
I l'aigua que corre, mirall que somriu
només que ens hi volguéssim veure!
Barques passaven plenes de cançons.
No les vèiem pas, només se sentien.
Veus d'aigua: Adéu, ens feien- i morien
del riu, igual i sempre nou, al fons.
No les vèiem pas, només se sentien.
Veus d'aigua: Adéu, ens feien- i morien
del riu, igual i sempre nou, al fons.
Màrius Torres
Pintura: Theodor Robinson
"Igual i sempre nou", així és la vida que passa.
ResponEliminaIgual i sempre nou, com els amors que perduren.
EliminaEn Màrius Torres era un apassionat de la vida. Curta i intensa.
ResponEliminaCom ho va ser la seva poesia: breu i intensa.
Eliminamalaguanyat Marius Torres que va viure breument ....un poema molt adient
ResponEliminaÉs convenient recordar-lo, va ser un gran poeta amb una curta vida però amb una obra extraordinària.
EliminaL'amor vora el riu, té alguna cosa màgica...
ResponEliminaUn entorn romàntic i idíl·lic. Com l'aigua que passa i l'amor que queda.
EliminaPreciós. De quin any és?? Li va dedicar a una noia que es deia Sílvia??
ResponElimina