dimecres, 10 d’agost de 2016

"UNA BOCA I UN BES" de Rosa Leveroni

Compartim avui un breu poema de la sempre romàntica Rosa Leveroni.





Una boca i un bes que mai s'acaba.
Un record que esdevé al.lucinant.
La rosa, de tan blanca es torna roja.
El rossinyol no sap sinó cantar.  

                        R. Leveroni 



8 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies a tu, Elfree, per la visita!
      Per quan la 0,0?

      Elimina
  2. Caram una rosa que s'enrojola, tímida ella...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, devia de ser un petó mooolt apassionat.
      Petons bonica!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Si, és un poema breu i senzill, però bonic.
      M'alegra que t'agradi!

      Elimina
  4. Els dos darrers versos m'embadaleixen! La rosa, com el paper en blanc, s'acaba omplint de color, el rossinyol és la poeta no sap més que fer poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, Helena, m'admira la teva capacitat per donar sentir al versos que llegeixes. És una interpretació magnífica!

      Elimina