dimecres, 10 d’agost del 2016

"UNA BOCA I UN BES" de Rosa Leveroni

Compartim avui un breu poema de la sempre romàntica Rosa Leveroni.





Una boca i un bes que mai s'acaba.
Un record que esdevé al.lucinant.
La rosa, de tan blanca es torna roja.
El rossinyol no sap sinó cantar.  

                        R. Leveroni 



Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

8 comentaris:

  1. Elfreelang11 d’agost del 2016, a les 20:39

    molt bonic gràcies Glòria

    ResponElimina
  2. M. Roser11 d’agost del 2016, a les 22:10

    Caram una rosa que s'enrojola, tímida ella...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog12 d’agost del 2016, a les 13:19

      Si, devia de ser un petó mooolt apassionat.
      Petons bonica!

      Elimina
  3. Carme Rosanas12 d’agost del 2016, a les 18:43

    M'agrada molt!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog13 d’agost del 2016, a les 11:19

      Si, és un poema breu i senzill, però bonic.
      M'alegra que t'agradi!

      Elimina
  4. Helena Bonals14 d’agost del 2016, a les 15:40

    Els dos darrers versos m'embadaleixen! La rosa, com el paper en blanc, s'acaba omplint de color, el rossinyol és la poeta no sap més que fer poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog17 d’agost del 2016, a les 11:53

      Oh, Helena, m'admira la teva capacitat per donar sentir al versos que llegeixes. És una interpretació magnífica!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)