dimarts, 23 d’agost del 2016

"L’ORENETA" de Jacint Verdaguer

Recordem al immortal poeta amb un breu poema, un poema dedicat a una oreneta que cerca una llum infinita.



Si fuigs de la nit,
oreneta, vine; 
tan a prop del cel 
aquí sempre és dia; 
lo sol no s’hi pon,
la lluna no minva.

        J. Verdaguer


Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

8 comentaris:

  1. Helena Bonals23 d’agost del 2016, a les 13:06

    És en la poesia que el sol no es pon i la lluna no minva. És la poesia que ens salva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog26 d’agost del 2016, a les 23:45

      Que faríem sense Poesia, Helena? Inconcebible viure sense ella!

      Elimina
  2. M. Roser23 d’agost del 2016, a les 21:41

    Jo l'ensenyava als nens aquest poema, el trobo preciós!
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog26 d’agost del 2016, a les 23:47

      Quina sort que tenien els teus alumnes, M.Roser, jo no l'he conegut fins ara i el trobo preciós!

      Elimina
  3. Carme Rosanas25 d’agost del 2016, a les 20:43

    Curtet, però amb la força de Verdaguer!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog26 d’agost del 2016, a les 23:48

      Verdaguer té una molta força i alhora una gran tendresa. Els seus poemes sempre arriben al cor.

      Elimina
  4. xavier pujol26 d’agost del 2016, a les 19:38

    Romanticisme del bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog26 d’agost del 2016, a les 23:55

      Xavier, ja t'enyorava!
      Gran romàntic, Verdaguer, el poeta del poble.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)