dimarts, 23 d’agost de 2016

"L’ORENETA" de Jacint Verdaguer

Recordem al immortal poeta amb un breu poema, un poema dedicat a una oreneta que cerca una llum infinita.



Si fuigs de la nit,
oreneta, vine; 
tan a prop del cel 
aquí sempre és dia; 
lo sol no s’hi pon,
la lluna no minva.

        J. Verdaguer


8 comentaris:

  1. És en la poesia que el sol no es pon i la lluna no minva. És la poesia que ens salva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que faríem sense Poesia, Helena? Inconcebible viure sense ella!

      Elimina
  2. Jo l'ensenyava als nens aquest poema, el trobo preciós!
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort que tenien els teus alumnes, M.Roser, jo no l'he conegut fins ara i el trobo preciós!

      Elimina
  3. Curtet, però amb la força de Verdaguer!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Verdaguer té una molta força i alhora una gran tendresa. Els seus poemes sempre arriben al cor.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Xavier, ja t'enyorava!
      Gran romàntic, Verdaguer, el poeta del poble.

      Elimina