Ja estem dient-li adéu a la tardor. La caiguda de les fulles ens ha omplit de bona poesia i no volem que marxi sense rendir-li un homenatge merescut, això ho fa esplèndidament el gran poeta bilbaí Blas de Otero.
Sol de otoño,
última maravilla
de amarillas frondas,
tardes como páginas,
llanto con causa, casa
sin dintel del pobre,
cae, derrámate, sol
de otoño, sobre este niño
apoyado en el quicio
de la desgracia.
Blas de Otero
Amb un poema com aquest fins i tot sap greu que s'acabi la tardor.
ResponEliminaLa tardor és una estació benigna, escadussera de llum, però de gran bellesa.
EliminaTan de bo aquest sol de tardor, doni una mica d'escalforeta a tants infants( i adults) que passen fret...
ResponEliminaPetonets.
I tant, ara és parla molt de la pobresa energètica, penso que l'energia solar seria una solució que potser obscurs interessos dificulten.
EliminaPetonets.
Fulles i sol de tardor, quin marc tan bonic per al poema!
ResponEliminaEl sol de tardor té una gran bellesa, Blas de Otero -gran poeta- la sap mirar des de una perspectiva diferent.
Eliminael vaig llegir molt quan era jove ( cronològicament vull dir perquè jove encara m'hi sento)
ResponEliminaabraçada
I tens motiu per sentir-te'n de jove, i de gran energia!!!
EliminaBon poeta, Blas de Otero, molt interessant.
Una abraçada!
Adéu, sol de tardor. Demà, hivern.
ResponEliminaJa el tenim aquí! I sembla que ha vingut amb pluja i fred.
EliminaEl sol de tardor també es troba a faltar, té el seu encant.
ResponEliminaÉs una estació bonica, té uns colors que en cap altre temps és poden trobar. I quan el sol llueix encara són més bells.
Elimina