Recordem avui a Joana Raspall, que el 4 de desembre de 2013 ens va deixar, amb un poema que ens esperona a lluitar per aconseguir el que ens correspon.
Respira fort que el aire és te,
i el aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l'hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no és pot vendre.
Respira fort, que el aire és teu.
Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n'hi cap d'altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja fort, que el lloc és teu!
Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s'arbori com la flama.
Parla ben clar que el mot és teu!
Joana Raspall
Un poema que ens infon força, sempre tan necessària per seguir endavant.
ResponEliminaHi tant que és necessita força! La vida no sempre és un camí de roses, el poema ens esperona a seguir endavant.
EliminaQue maco, Glòria! No ens hem de cansar mai de lluitar pel que és nostre. Abraçada gran per tu que ens ho recordes.
ResponEliminaJoana Raspall, sempre optimista, ens ho recorda. La vida és una lluita, no podem permetre'ns tirar la tovallola.
Elimina"On hi ha el teu peu no n'hi ha cap d'altre". Vibro amb aquest vers.
ResponEliminaÉs un vers molt encertat, cal saber quin és el nostre lloc i defensar-lo.
EliminaContundents i clares paraules.
ResponEliminaAferradetes de diumenge!
Cal no perdre el nostre esperit ni les nostres esperances. Seguirem endavant!
EliminaQue bona , la Joana, en tots els sentits de la paraula!
ResponEliminaSi, que ho era. Com a persona i com poeta.
Elimina