" PRELUDI DE L'HIVERN" de Quima Jaume

A la tardor li queden pocs dies per dir-nos adéu, s'acosta l'hivern, ja és a tocar. Quima Jaume li dedica un poema preciós per rebre'l.   

                                                                 
                                                                    Es fràgil lo real y es inconstante,
                                                                    también su ley el cambio, infatigable.
                                                                                       Octavio Paz

Vindrà l'hivern, aquest amic temut.
Caldrà pensar en treure les flassades
fetes de llanes càlides d'antany.
L'estiu, el sol, l'amor són fugissers,
perduren sols al fons de la memòria,
reserva natural per no morir de fred.

Recorro el bosc i em porta al laberint.
Roures immensos em semblen fantasmes.
No trobo la sortida. El verd i el groc
m'atreuen la mirada.
Contrast de vida i mort.
Es resisteix el verd, triomfa el groc,
la natura té lleis.
El cor no en té, viatger entre fulles,
es resisteix a perdre la tendresa.

Estimo el bes, no pas el que és donat
sinó aquell pensat que mai pots perdre.
El somni m'ha atrapat!
Vull que l'hivern em retorni el misteri
de saber que en un full blanc com la neu
sempre hi podrem escriure noms perduts,
recobrar espais on l'amor ens prengué,
on ens desaprengué.

Tancar després els ulls
i el full sense saber
si és certa o no la vida que hem viscut.

                                  
                                            Quima Jaume
                                  "Del temps i dels somnis"