dimecres, 14 de desembre del 2016

"MIS GATOS" de Charles Bukowski.

Ahir a les Cotxeres de Sants vam llegir poesies dedicades a les bestioles , molts poetes van escriure inspirant-se en ells. Bukowski, que admirava els gats els hi va dedicar alguns poemes.





Ja ho sé.  Ja ho sé.
Són limitats, tenen necessitats
i preocupacions
diferents.

Però els observo i aprenc d'ells.
m'agrada el poc que saben,
que és
tantíssim.

Es queixen però mai es
preocupen.
Caminen amb una dignitat sorprenent.
Dormen amb una simplicitat directa que
els éssers humans senzillament no podem
comprendre.

Els seus ulls són més
bells que els nostres.
i poden dormir 20 hores
al dia
sense vacil·lar ni sentir
remordiments.

Quan em sento
baix d'ànims
en tinc prou amb
observar als meus gats
i em
torna
la valentia.

Estudio a aquestes
Criatures

són els meus
mestres. 
          
             Charles Bukowski
 

Imatge: Anne Mortimer
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

12 comentaris:

  1. xavier pujol14 de desembre del 2016, a les 9:19

    És ben cert el que explica aquest poema. No se m'havia ocorregut que el meu gat pugui ser el meu mestre. Com que ja és vell, a proporció com jo, o més, ens entenem perfectament.
    Tant a prop que tinc les Cotxeres de casa i no vaig poder venir Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog18 de desembre del 2016, a les 2:24

      El gat, independent i autònom, és un bon company, segur que es poden aprendre moltes coses d'ell.
      M'hagues agradat molt veure't a Cotxeres. Va ser un acte molt distés i força animat, la gent va participar molt, i això és un bon senyal, crec que s'ho va passar bé.

      Elimina
  2. novesflors14 de desembre del 2016, a les 19:30

    Jo tinc un gatet petit, només té uns mesos. És una rebolica!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog18 de desembre del 2016, a les 2:30

      Els cadellets són molt entremaliats, veure'ls jugar és una delícia. Segur que en ell tens un bon entreteniment i una bona companyia, Novesflors!

      Elimina
  3. Consol14 de desembre del 2016, a les 20:30

    M'agrada molt, ens parla d'una convivència senzilla i estimulant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog18 de desembre del 2016, a les 2:32

      Un gat fa molta companyia. No sent l'adoració dels gossos per l'amo, és un tracte d'igual a igual, senzillament, t'accepta.

      Elimina
  4. Fent camí15 de desembre del 2016, a les 18:41

    veient la foto pense "qui fóra gat".

    ResponElimina
  5. Elfreelang17 de desembre del 2016, a les 15:18

    un paio molt interessant l'autor no coneixia els seus poemes ....feia dies que estava , estic, de feina fins dalt per ant no puc navegar gaire ....abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog18 de desembre del 2016, a les 2:37

      Ai, Elfree, tu sempre tan enfeinada! Tanta gent que enveja els mestres... Serà per que no coneixen el tema.
      Jo tampoc navego com abans, però em temo que és per vagància.

      Elimina
  6. Helena Bonals17 de desembre del 2016, a les 20:47

    M'ha agradat això de dormir vint hores sense remordiments! Diuen que és el plaer més gran del món, dormir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog18 de desembre del 2016, a les 2:40

      No sé si és el més gran del mon, però dormir és un plaer enorme, sens dubte.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)