Quan l'hora del repòs hagi vingut per mivull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;vull el silenci dolç del vol de la gavinadibuixant el contorn d'una cala ben fina.L'olivera d'argent, un xiprer més arditi la rosa florint al bell punt de la nit.La bandera d'oblit d'una vela ben blancafent més neta i ardent la blancor de la tanca.I saber-me que sóc en el redós suauun bri d'herba només de la divina pau.
Rosa Leveroni
Divina pau.
ResponEliminaSi, és un poema que assossega.
EliminaUn bell poema d'acomiadament.
ResponEliminaAcceptar la mort i reviure en la Natura. Ho explica molt bé la Laveroni.
EliminaTan meravellosament descrit ben bé sembla un paradís.
ResponEliminaCertament sembla un paradís, per ella Cadaqués ho era i allí reposa.
Eliminabell poema ....dóna pau
ResponEliminaMolta serenitat i bellesa. Una bona manera d'encarar la mort.
EliminaA quin poemari pertany?
ResponElimina