dimecres, 7 de desembre de 2016

"TESTAMENT" de Rosa Leveroni

Altre cop  la mort, aquest cop inspira un bell poema a Rosa Leveroni. Ella somnia un paradís tan idíl·lic com el Cadaqués que la va veure morir. 






Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d'una cala ben fina.
L'olivera d'argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d'oblit d'una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc en el redós suau
un bri d'herba només de la divina pau.

                                   Rosa Leveroni

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. Acceptar la mort i reviure en la Natura. Ho explica molt bé la Laveroni.

      Elimina
  2. Tan meravellosament descrit ben bé sembla un paradís.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament sembla un paradís, per ella Cadaqués ho era i allí reposa.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Molta serenitat i bellesa. Una bona manera d'encarar la mort.

      Elimina