dimecres, 1 d’octubre del 2014

" SENSE MANS " de Joan Vinyoli

Seguim recordant al gran Vinyoli amb motiu del Centenari del seu naixement.





Faig de no res, amb mots, un provisori
replà, quan ja l'escala no segueix
i dóna al buit—
            des d'on es pugui veure
l'esplanada del temps amb somnis aparcats
per sempre més: al fons, un monòlit de pòrfir
que no respon a cap interrogant. Oberts,
els ulls miren un blau intens de mar
en moviment que es va tornant de sorra.
Oh terrible desert. I no canvien mai
sorra en aigua els poetes, baldament
s'ho proposés algun. Canvia alguna cosa,
però, si els mots, alliberats
de llur sentit primer, potenciant-lo, evoquen,
a poc a poc, desfent-se en espirals,
com d'una pipa el fum o el baf d'un plat de sopa
calenta.
                      
                        Joan Vinyoli
                      "Passeig d'aniversari" 

16 comentaris:

  1. Gran Vinyoli!!!

    Sempre amb aquest punt de melanconia o angoixant tristor que el fa tan bo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest poema és d'un dels seus últims llibres, ja malalt. Potser per això es fa més palesa la malenconia i l'angoixa.

      Elimina
  2. Enrevessat, fa que s'hagi de llegir dues vegades. A la segona agrada més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els poemes de Vinyoli a mi gairebé sempre em requereixen una segona lectura, o una tercera o una quarta.... I a mesura que els vaig llegint els vaig estimant.

      Elimina
  3. No m'acaba de fer el pes, el trobo una mica rebuscat i no l'entenc gaire...Ep, apreciació meva!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poema no gens fàcil, Vinyoli no acostuma a ser-ho, sobretot a les darreres obres que escriu.

      Elimina
  4. M'agrada molt, quin gran final! Me l'emporto al meu bloc, si no et fa res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa molta il·lusió que el portis al teu bloc.
      M'agradarà llegir-te.

      Elimina
  5. Per mi tb és massa enrevessat, no tinc gaire pràctica en poesia

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és un poema que entri en una lectura ràpida. Profund, dens...enrevessat, com tu dius, com força de la poesia de Vinyoli.

      Elimina
  6. Coincideixo amb que en resulta enrevessat i que requereix més d'una lectura, tot i així no l'hi he acabat de trobar el punt. De fet sempre en costa una mica trobar el punt als poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sorprèn que tothom coincideix en que és un poema enrevessat, que ho és. Però molts dels poemes que em compartit de Vinyoli ho són també, alguns encara més. No és un poeta fàcil en els últims anys la seva obra es torna força críptica.

      Elimina
  7. En això estem. En fer del fum, física ben real. Menjar-se el baf.

    Un 11, Vinyoli. Un ai al cor on jo també em trobo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els mots desfent-se en espirals, càlides i oloroses...quina imatge!
      Ai!

      Elimina
  8. Molt bo!! Aquest poema d'en Vinyoli també m'agrada molt:
    ERCLES

    Un altre cop vols agitar les aigües
    del llac.
    Està bé, però pensa
    que no serveix de res tirar una sola pedra,
    que has d’estar aquí des de la matinada
    fins a la posta, des que neix la nit
    fins al llevant
    -tindràs la companyia
    de les estrelles, podràs veure l’ocellassa
    de la nit negra covant l’ou de la llum
    del dia nou-,
    assajant sempre cercles,
    per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla
    -i mai potser no n’estaràs segur-
    que has assolit el cercle convincent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Boníssim! Si no et sembla malament el compartiré al blog més endavant. Gràcies!
      He visitat al teu blog i el trobo magnífic. Vindré sovint!

      Elimina