dilluns, 29 de setembre de 2014

" MAI " de Màrius Torres

Les dones coquetegen i desconcerten el poeta, qui explica els seus sentiments en un  poema en el que no falta la ironia.



- Mai- em diguéreu mentre un  bell tenor
al escenari ple de lluminàries
els seus neguits explicava en les àries
     d'una òpera d'amor.

- Mai- em diguéreu, veient que us mirava
amb una expressió de desencís.
- Mai-  repetireu, però amb un somrís,
     quan l'òpera acabava.

Per què, senyora, aquest terrible mot
que gela la sang i barra el pas a tot
     el que no sigui suïcidi?

I tanmateix, aquest segle galant
és ple de cors com el vostre, que fan
     ganes de llegir Ovidi.

                   Màrius Torres



Pintura: Boris Kustodiev

10 comentaris:

  1. Respostes
    1. Dir mai és una mica agosarat. No és pot ser tan categòric, la vida dona moltes voltes.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Massa transcendència per tan poques lletres. Aquesta paraula s'ha de fer servir amb mesura.

      Elimina
  3. Em sembla que acabo de descobrir un Màrius Torres , una mica masclista...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir? Jo més aviat veig una dona coqueta que pretén jugar una mica.
      El que està clar és que un poema força diferent dels que acostumem a llegir de Màrius Torres.

      Elimina
  4. Ni "mai", ni " sempre". Per sort la vida és complexa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó. Massa categòric, en tot hi ha matisos.

      Elimina
  5. Ovidi. Vida: diríem NO si avui ens neguessin el respirar per demà?

    Gran Màrius.

    ResponElimina