divendres, 17 de maig del 2013

" A UN ROSSINYOL DE VALLVIDRERA " de Jacint Verdaguer

Un poema de Mossèn Cinto, avui aniversari del seu naixement.
Sempre em fa posar trista aquest poema. Em fan tanta pena els ocells engabiats, no puc evitar-ho!  I Verdaguer ho explica amb tanta tendresa...de fet si pot trobar un paral·lelisme amb el que va ser la seva vida.




Rossinyol, bon rossinyol,
he sentida la teva arpa,
l’he sentida un dematí
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l’aigua:
cantaves l’amor a Déu,
l’enyorament de la pàtria,
los misteris de la nit,
les llums de la matinada,
ton amor entre les flors,
ton niuet entre les branques,
ta mainadeta que viu
de cançons i de becada.


Trobador del mes de maig,
rossinyol refila i canta,
mes no deixes eixos cims
per los vergers de la plana;
no hi vingues a la ciutat
que hi una gent molt ingrata:
diu que estima als aucellets
diu que en son cor los regala,
mes als que canten millor
los posa dintre la gàbia.

              Jacint Verdaguer.
                " Barcelonines "      

18 comentaris:

  1. És veritat què millor que sentir un ocell cantar en plena llibertat. I no hi ha res tan encisador com escoltar el refilet dels ocells a primera hora del matí o just quan vespreja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, quan fan "rodolar sos cants
      com perles dintre de l’aigua" -m'agrada molt aquesta imatge- és meravellós sentir-los.

      Elimina
  2. Bonic poema!

    A mi tampoc m'agraden el ocells engabiats, però el que més em va impressionar quan assabentí, és que els ocells a força de nàixer en captivitat han perdut l'instint per a sobreviure lliures.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És trist, però és normal que això succeeixi. El animals que han nascut en captivitat si són alliberats estan condemnats a una mort segura.
      Quina pena, oi?

      Elimina
  3. Diuen que les gàbies d'or no existeixen.
    Ni per a les persones.
    Totes les gàbies són gàbies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I totes priven de llibertat. Però hi ha qui si acomoda... I no parlo tan sols dels ocells.

      Elimina
  4. m'ha recordat una bella canço...

    Rossinyol, que vas a França..rossinyol
    encoman'em a ma mare, ronssinyol...

    lalallalallallaaaaaa

    m'en vaig cantant ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vigila que si ho fas molt bé et tancaran dins la gàbia!!!
      I si ho fas molt malament potser també ;D

      Elimina
  5. Preciós, cada vegada que llegeixo aquest poema em fa esborronar...És tan tendre i tant senzill i és que m'encanta tot el que escriu en Verdaguer( el poeta de Catalunya)...
    I estic d'acord amb tu Glòria, tampoc puc suportar cap animaló tancat n'hi engabiat, perquè com diu el Jordi , encara que siguin d'or, totes les gàbies són gàbies...
    Fa molt de temps que no he sentit cantar cap rossinyol...
    Petonets, de cap al tard.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Verdaguer és un gran poeta, potser no tan llegit com seria desitjable.
      Jo no sento cantar cap ocell aquí on visc, sinó és un canari presoner d'algun veí...
      Petonets de diumenge!

      Elimina
  6. El poema té una cantarella molt fina. M'agrada això de "la gent ingrata", que n'hi ha i força: de tant que s'estimen a algú, se'l mengen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Verdaguer és molt musical, i te uns poemes plens de sentiment.
      Aquest amor que tu dius és molt perillós...

      Elimina
  7. Li passa una mica com als poemes, engabiats es marceixen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem de deixar-los volar. Per això ens agrada tan recitar-los, oi, Rafel?

      Elimina
  8. els rossinyols millor sense gàbia!
    bon cap de setmana llarg!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els rossinyol, com d'altres especies, han nascut per viure lliures!
      Bon cap de setmana, Elfree, segur que te'l mereixes.

      Elimina