Ja l'any quaranta dels meus anys
jeu fosc a dues carboneres,
ribotat. El munt d'encenalls
se l'han partit la marmanyera
memòria, la mentidera,
i l'oblit, el drapaire mut.
L'una en farà curtes fogueres,
l'altre, caliu d'inquietud.
jeu fosc a dues carboneres,
ribotat. El munt d'encenalls
se l'han partit la marmanyera
memòria, la mentidera,
i l'oblit, el drapaire mut.
L'una en farà curtes fogueres,
l'altre, caliu d'inquietud.
Gabriel Ferrater
M'agrada molt aquest poema que has triat. Aquesta manera de representar les nostres dualitats l'he trobat molt gràfic i encertat, en algun moment som flama i en altres caliu.
ResponEliminaBona setmana!!!
Ferrater és un gran poeta, i aquest poema ho demostra. Breu però intens.
EliminaConcís i cert, m´ha agradat molt, encara que em deixa un regust trist.
ResponEliminaBon dia Glòria!
Bell, però trist!
EliminaBona nit, Pais.
No el coneixia, no l'he entès gaire a la primera, però amb el que diu Quadern de mots l'entenc més... Abraçada!
ResponEliminaNo és pot llegir depresa aquest poeta, però val la pena l'esforç!
EliminaLa memòria i l'oblit, es parteixen els records...Però sembla que comparteixen el caliu.
ResponEliminaPetonets.
Has fet un bon resum, M.Roser.
EliminaPetonets!
Ben encertat el poema, la memòria mentidera i l'oblit i no podem esperar res més que un dels dos...
ResponEliminaLa memòria que ens enganya i l'oblit que no permet recordar...no sé que és menys desitjable.
EliminaBon dia Glòria. M'ha agradat llegir Ferrater de bon matí.
ResponEliminaFerrater sempre bé de gust!
EliminaBona nit, Porquet!