diumenge, 18 de desembre de 2011

"CANT ESPIRITUAL" de Joan Maragall

El dia 20 de desembre serà el 100 aniversari de la mort de Maragall. El poema d'aquest diumenge no pot ser un altre que el seu "Cant Espiritual", en el que fa palès el seu amor a la vida  i la seva confiança en una de millor.




Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
¿què més ens podeu dar en una altra vida?


Per ‘xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... ¡i temo tant la mort!


¿Amb quins altres sentits me’l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.


Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»,
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; ¡jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia
per fé’ls eterns a dintre del meu cor!...
¿O és que aquest «fer etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, ¿què seria?
¿Fóra només l’ombra del temps que passa,
i la il·lusió del lluny i de l’aprop,
i el compte de lo molt, i el poc i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?


¡Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; ¿i no podria
esser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
¿me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà  veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria esser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
¿per què aclucà’ls cercant un altre com?
¡Si per mi com aquest no n’hi haurà cap! 

Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, ¿qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
¡Sia’m la mort una major naixença!

                                Joan Maragall

6 comentaris:

  1. Magnífic i sempre a punt de rellegir-lo!

    Gràcies, Glòria!

    ResponElimina
  2. Sento dir-ho però no és dels poemes que més m'agradin. I ja sé que és un clàssic.


    Bon diumenge!

    ResponElimina
  3. S'acosta l'aniversari de la mort de Maragall i crec que tenia que posar-lo, tot i que és llarg i molt conegut.
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  4. Hola, Quadern! Tot hi que sigui un clàssic pot no agradar, és clar. Jo, sincerament, el trobo un pel llarg, però hi ha fragments que em posen la carn de gallina.
    Bona nit!

    ResponElimina
  5. Mai no l'havia llegit aquest poema. M'agrada! Sobretot determinats fragments.

    ResponElimina
  6. El poema reflecteix el sentir de Maragall envers la vida, la fe i el misteri de la mort.
    Gràcies per la visita i el teu comentari, Marc.

    ResponElimina