Un dia com el de ahir va ser un bon moment per sortir al balcó i recordar la bellesa de les petites coses quotidianes.
Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d’atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d’alegria de la casa.
I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor.
Feia dies que no sortia al balcó
corrent darrera d’amors i d’altres coses...
M. M. Marçal
Per aquí ja han començat les primeres glaçades i tinc tos els testos, de cactus, aixoplugats. El jardí és mig adormit.
ResponEliminaBon Nadal!!!
Un poema, amb el qual em puc identificar força, a vegades darrere coses importants ens oblidem dels petits detalls, del balcó i de les plantes o de tantes altres coses petites, que també són tant importants com les importants.
ResponEliminaGràcies M Mercè! Gràcies Glòria!
Cada cop es va perdent més el costum de badar una estona al balcó. Jo ho faig molt escadusserament, i els balcons i terrasses cada cop més s'han convertit en una mena de traster improvisat.
ResponEliminaDoncs jo fa dies que no surto al terrat... Haurem d'airejar-nos! Bones festes Glo.bos!
ResponEliminaAixí que ja ha començat el fred al teu jardí, Quadern!
ResponEliminaD'aquí quatre dies Primavera!, passa tan ràpid el temps...
Bones Festes!
Correm darrera coses importants i darrera coses sense importància, Carme. Sempre correm.
ResponEliminaÉs una dinàmica que costa canviar, es viu tan de pressa!
Gracies a tu, Carme, per les teves visites.
I Bones Festes!
Això que dius em sembla molt trist, Porquet. Que aquestes petits espais de color i de natura que tenim a l'abast es converteixin en trasters és una pena,
ResponEliminatot i que reconec que no et falta raó.
Gracies per la visita i Bon Nadal!
Si surts al terrat per airejar-te abrigat, que fa "biruji"!
ResponEliminaBones Festes, Veí!
Bones festes
Elimina