dimarts, 6 de desembre de 2011

"EL NOSTRE AVANTPROJECTE DE CONSTITUCIÓ" de J. M. Sagarra

Més enllà de la seva reconeguda obra oficial, Josep Maria de Sagarra va cultivar també la sàtira poètica. Va escriure un bon nombre de versos on ironitzava sobre la societat i la Segona República. Aquí en tenim un exemple.

Títol I
De l'estructura nacional

Hi haurà, salvant els principis
d'esquerres, centres i dretes,
províncies i municipis
i cases de senyoretes.

Títol II
De la nacionalitat

Són espanyols: la «manola»,
els rectors i els magistrats,
els nats en terra espanyola
i els fills d'aquests desgraciats.

Títol III
Drets i deures dels espanyols

Els d'amanir amb sal i pebre
i els de menjar bacallà,
i tothom té el dret de rebre
i té el deure de callar.

Títol IV
Del president de la República

President de la República,
serà un senyor reposat,
que no l'hagin engendrat
a dins de cap casa pública.

Títol V
Del Govern

Si hi ha cas de compromís,
el Govern té atribucions
per passar-se pels faldons
totes les lleis del país.

Títol VI
Del Parlament

Aquells que la sort enfili
formaran part de les Corts,
encara que siguin sords
com en Rovira i Virgili.

Títol VII
De la justícia

El jutge republicà,
fiscals i criminalistes
seran persones ben vistes
que puguin parar la mà.

Títol VIII
De la hisenda pública

Sols podran pressupostar
i es cuidaran de la duana,
els senyors que tenen gana
i ho saben dissimular.

Títol IX
De les garanties de la Constitució

Hi haurà una llei molt estreta,
i uns tribunals molt decents,
perquè tots estem contents
i no ens falti una pesseta.

Títol X
Explicació que dóna El Be Negre

I aquesta Constitució,
de la qual em vanaglòrio,
aniria molt millor
que el projecte de l'Ossòrio.
                                                                   
                        J. M. Sagarra

6 comentaris:

  1. Amb els nostres defectes i les nostres virtuts potser ens hauríem de centrar ja en fer l'avantprojecte de la nostra constitució.

    ResponElimina
  2. Jo que vaig néixer a Madrid, i camini meus primers anys per allà, hi ha coses que mai canvien, com Madrid. Barcelona, i catalunya és totalment oposada: és canviant, tancada, oberta, blava, vermella, marina, rocosa, domicili, amb un orgull diferent, i almenys aquí us cuideu entre vosaltres, lluiteu per a vosaltres. Tenen por als canvis, com qualsevol ésser humà, però si la resta d'Europa i del món, és capaç de mirar-vos com sou, les vostres formes, la vostra història ... espero que neixi una nova nació, constitució i es digui: països catalans o simplement catalunya (em sembla tan complicat el tema de valència o de les illes ...)

    atentament,

    Una catalana d'adopció, (i cada dia més feliç i orgullosa de ser-ho)

    ResponElimina
  3. Pot ser si que ja fora hora de fer-ho, Porquet!'

    ResponElimina
  4. Fàtima, fas una exposició molt lúcida del fet català i de la nostra idiosincràsia. Lluitem pels canvis, però no son gens fàcils d'aconseguir i de vegades tot plegat és molt frustrant.
    Tant de bo és compleixin les teves esperances, que són les de molts!
    Gracies, per les teves paraules i per sentir-te catalana!

    ResponElimina
  5. I amb la tropa de Podemos ho constatem.

    ResponElimina