Oh! boira, encantament de les muntanyes,
que et deixes travessar d'una llum dolça,
evocadora de clotades pàl·lides
i de poblats llunyans que es desensonyen
i s'acosten rient assoleiant-se...
Oh! boira que amb el sol tota t'aclares,
i que tu tota sola t'obscureixes
i t'omples dels rumors de la tempesta...
Joan Maragallque et deixes travessar d'una llum dolça,
evocadora de clotades pàl·lides
i de poblats llunyans que es desensonyen
i s'acosten rient assoleiant-se...
Oh! boira que amb el sol tota t'aclares,
i que tu tota sola t'obscureixes
i t'omples dels rumors de la tempesta...
"Les Disperses"
Bonica evocació de la boira... tot i que potser aquest any ja en tenim un gra massa! La boira molt més bonica veure-la des de dalt que des de dins!
ResponEliminaBon dia!!! (feina molts dies que no llegia poemes)
ResponEliminaEncantament de muntanyes i reviscoladora de somnis, m'agrada la boira (misteri,intuïció). Però és veritat, des de dalt té un altre encant, encara es fa més misteriosa.
Cert, Porquet, a les fotos del teu post es veia impressionant, talment un mar de boires.
ResponEliminaHola, Quadern. A mi, personalment, la boira al bosc em fa una mica de basarda, tot i que reconec tota la bellesa i el misteri que té.
ResponEliminaS'ha de viure per entrendre la magnitud del misteri i emoció pròpia de "la boira"
ResponElimina