Pere Quart dedica un poema a Maragall en el centenari del seu naixement.
Avui, 20 de desembre, fa 100 anys que morí Joan Maragall . Reproduïm un fragment de la poesia, com homenatge als dos grans poetes.
Vostè, Joan era d'una altra fusta.
Els homes neixen i moren
per amor.
No hi ha res com veure el sol,
el sol, la solellada estupradora;
i el vent en son palau.
La natura és molt bella
i tan diversa i sabia!
L'amada és una flor,
una planta l'esposa
veig flors i penso en tu.
La mort, ponent dolcíssim.
Però temible com una ceguesa
-que oblida tot camí-
i una sordesa;
i fon les mans que palpen.
I és, oh Deu, una afàsia;
la paraula morta
(...)
(...)
Vostè Joan, era d'un altra estofa.
Els poetes avui són cautelosos
-vull dir, s'entén, els nostres.
Juguen molt amarrats,
guarden molt recollit
el ventall de les cartes.
I si s'escau fan bluf. I trampes.
Com tothom, com tothom.
No cria excepcions aquest tombant;
les excepcions foradarien
el cul de sac
on remuguem veus i silencis,
arrapats i a les fosques.
Don Joan, excusi la franquesa;
però no oblidi
que vostè i jo venim de Sabadell
poble d'estar per casa.
Al capdavall som bàrbars.
Joan Oliver “Pere Quart”
“ Vacances Pagades”
Joan Oliver, cada dia millor, un gran poema.
ResponEliminaBoníssim!!
ResponEliminaMolt bon recordatori d'un dels grans per a un altre dels immensos!
ResponEliminaEstem tots d'acord!
ResponEliminaEs un bon poema, que ens ha permès recordar el centenari de la mort de Maragall amb la poesia d'Oliver, que enguany fa 25 anys que ens va deixar.
Bona nit, amics!
L'altre dia no vaig poder deixar cap comentari a aquest poema que celebra dos grans poetes a la vegada.... ara hi haurà sort?
ResponEliminaSi, hi hagut sort!. Espero que ja hagis resolt els problemes del blogger.
ResponEliminaGracies pel teu comentari, Carme.