"LA CASCADA DE LUTOUR" de Joan Maragall

Aquest poema el va escriure a l'estiu de 1911 a Cauterets.  El 20 de desembre d'aquell any, moria.

¿Veus, endins la selva obscura,

una tofa de blancura

bellugant-se entre els avets?

Ella és, que va atansant-se,

ella és, que ve posant-se

sos penjolls i collarets.

Mira-la com ja s'avança.

¿No la veus que ve, que dansa

tota nua, tota blanca,

tota sola entre els avets?

Ja és aquí; i s'adreça al caire

del penyal i es llença al fons;

la corona li va en l'aire

collarets de caire en caire

desgranant-se a rodolons.

I ella canta i salta i grua

per damunt la roca crua;

tota blanca, tota nua,

tota escuma avall al fons.

Ja és al fons i estira els braços,

i després obre els ulls verds.

Mira al cel . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Salta, filla; canta, canta.

Tu no saps, ni sabràs mai,

com t'assembles, oh cascada!,

a una flor ben esclatada,

a una nit molt estelada,

a una dona molt amada

i al meu cor en son esplai

               Joan Maragall