Sant Ponç. Una dolça tradició. Martí i Pol va escriure poemes per tots els mesos del any. Aquest correspon al maig i parla d'aquesta festa.
Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.
El maig és un mes molt dolç,
tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.
Vinga, correm a jugar
tots plegats i amb alegria,
la mare no ens renyarà
perquè s'ha allargat el dia,
i els deures prou que els farem
havent sopat de seguida
i després reposarem
amb una bona dormida.
El maig és molt generós
i ens incita a fer viatges
perquè encén amb mil colors,
tendrament, tots els paisatges
i encara que plogui un xic
tot s'eixuga amb poca estona,
després hi ha un cel tan bonic
que mirar-lo ens emociona.
Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.
El maig és un mes molt dolç,
tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.
Vinga, correm a jugar
tots plegats i amb alegria,
la mare no ens renyarà
perquè s'ha allargat el dia,
i els deures prou que els farem
havent sopat de seguida
i després reposarem
amb una bona dormida.
El maig és molt generós
i ens incita a fer viatges
perquè encén amb mil colors,
tendrament, tots els paisatges
i encara que plogui un xic
tot s'eixuga amb poca estona,
després hi ha un cel tan bonic
que mirar-lo ens emociona.
Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.
Miquel Martí i Pol
Saps que no el recordava, aquest?
ResponEliminaÉs un poema-confitura de dolcet que és!
Gràcies, Glòria!
Si, cada cop que el llegeixo sumo calories ;D
EliminaPetonets!
és preciós de tant senzill com és. Una abraçada, preciosa!
ResponEliminaRaTeta, RaTeta...
Eliminaon estaves amagadeta!
Que escombraves l'escaleta?
Quina alegria la teva visita i el teu comentari!
Una abraçada i fins aviat, espero.
Enjogassat i alegre, senzill i bell com diu la rateta!
ResponEliminaSi, és veritat. És molt infantil, però molt bonic.
EliminaEncara ens ha quedat gana. Això és bo, molt bo.
ResponEliminaHome, no li diria que no a un platet de confitura.
EliminaAi, com som els llaminers!
I encantada de tornar-te a veure!
Quina dolçor. Per llepar-se'n els dits.
ResponEliminaHola, Rafel! Avui, amb aquest post tan apetitós m'has vingut a veure. A tu també t'agraden las llaminadures? O la poesia? O les dues coses?
EliminaEstic contenta de la teva visita.I gracies pel comentari!
La xocolata de diumenge...quina malura pujar a la bàscula! ;)
ResponEliminaEns tornarem a veure, oi? Abraçades!!
Noia, ja és ben trist que aquestes coses tan bones passin "factura"
ResponEliminaal hora de pesar-se :(
I tant que ens tornarem a veure, i espero que aviat!