Ser
mestre d'amor
qui no pagaria,
ara que en sóc jo
l´aprenenta em tira.
De dir la lliçó
tota ella s´afina
qui no pagaria,
ara que en sóc jo
l´aprenenta em tira.
De dir la lliçó
tota ella s´afina
ja
sap tant el cor
que no li cal guia;
amb un sol petó
la lliçó es sabia.
Qui és mestre d'amor
del guany ja pot viure.
que no li cal guia;
amb un sol petó
la lliçó es sabia.
Qui és mestre d'amor
del guany ja pot viure.
J.
Salvat-Papasseit
"La rosa als llavis"
Em quedo amb l'última estrofa.
ResponEliminaI la foto... genial!
:)
Bona nit Glòria!
Geròmina, és un poema encantador i he tingut sort al trobar la foto, que s'hi adiu força.
EliminaPetonets, Bonica!
Preciosa!!
ResponEliminaHo és. Els poemes de "La rosa als llavis" son tots encantadors.
EliminaSalvat Papasseit, el mestre, ell mateix!
ResponEliminaEn sap, si que en sap! I ho explica tan bonic...
EliminaSe n´aprèn ràpid d´aquesta matèria :-)
ResponEliminaBon homenatge Glòria!
Sobre tot si tens un mestre que hi posi interès.
EliminaUna abraçada!
La il·lustració, ben emmarcada.
ResponEliminaVa ser una sort "pescar-la" pels mars procel·losos de la xarxa...
Elimina